Davant de la mort, l'enigma de la condició humana arriba al seu punt culminant. No només l'home s'entristeix en pensar en l'apropament del dolor i la dissolució del cos, sinó que, i fins i tot més, ho fa per la por que tot acabi per sempre. Però l'instint del cor el fa jutgar rectament, quan aborreix i rebutja la idea d'una ruïna total i d'un aniquilament definitiu de la seva persona. El germe de l'eternitat, que porta en si, irreductible com és a la sola matèria, s'aixeca contra la mort. Tots els intents de la tècnica, per molt útils que siguin, no aconsegueixen calmar les ansietats de l'home. L'allargament de la longevitat biològica no pot satisfer aquell desig de vida ulterior que hi ha invencible dins del seu cor.
Si qualsevol imaginació es veu superada davant de la mort, l'Església, en canvi, instruïda per la revelació divina, afirma que l'home ha estat creat per Déu per a un fi de felicitat més enllà dels límits de la misèria terrenal. A més, com ensenya la fe cristiana, la mort corporal, de la qual l'home hauria estat exempt si no hagués pecat, serà vençuda, quan l'home serà restituit a l'estat perdut per la culpa per l'omnipotència i la misericòrdia del Salvador. Déu, de fet, ha cridat i crida l'home a unir-se a ell amb tota la seva natura en una comunió perpètua amb la vida divina incorruptible. Aquesta victòria l'ha aconseguit el Crist ressuscitant a la vida, després d'haver alliberat l'home de la mort mitjançant la seva mort. La revelació, oferint-se amb sòlids arguments a qualsevol que vulgui reflexionar, dona una resposta a les seves ansietats sobre el destí futur. Alhora, dona la possibilitat de comunicar-se en Crist amb els seus éssers estimats ja arrancats de la mort. Fomenta, de fet, l'esperança que ells hagin arribat ja a la veritable vida davant de Déu.
El cristià, certament, és assaltat per la necessitat i el deure de lluitar contra el mal a través de moltes tribulacions i de patir la mort. Però associat al misteri pascual i assimilat a la mort de Crist, anirà a l'encontre de la resurrecció, confortat per l'esperança.
Això no val només pels cristians, sinó també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals la gràcia treballa invisiblement. Crist, de fet, ha mort per tots i la vocació última de l'home és efectivament una sola, la divina, per tant, hem de creure que l'Esperit Sant dona a tots la possibilitat de venir en contacte, de la manera que Déu coneix, amb el misteri pascual.
Tal i tan gran és el misteri de l'home que es manifesta als ulls dels creients a través de la revelació cristiana! Per Crist i en Crist rep llum aquell enigma del dolor i de la mort, que sense el seu evangel seria insuportable. Crist ha ressuscitat, destruint la mort amb la seva mort, i ens ha donat la vida, perquè, fills en el Fill, exclamem en l'Esperit: Abbà, Pare!
 
De la Constitució pastoral «Gaudium et spes» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església en el món contemporani