La saviesa s’ha construït una casa» (Pr 9, 1). La potència de Déu i Pare, subsistent per si mateixa, s’ha preparat, com a pròpia llar, tot l’univers, en el qual habita amb la seva força creadora. Aquest univers, que ha estat creat a imatge i semblança de Déu, consta de natura visible i invisible.
«Ha tallat les seves set columnes» (Pr 9, 1). L’home va ser format després de la creació a semblança de Crist, perquè hi creixés en ell i observés els seus manaments. A ell Déu ha donat els set carismes de l’Esperit Sant. Aquests, mitjançant la ciència, suscitaven la fortalesa i, a l’inrevés, mitjançant la fortalesa manifesten la ciència. Aquests carismes perfeccionen l’home espiritual, l’confirmen en la fe i el porten a la completa participació de les realitats transcendentals.
L’esplendor natural de l’esperit és exaltada pels diversos dons.
La fortalesa disposa a cercar amb fervor i a desitjar complir sempre i en totes les coses, segons les seves finalitats, els divins volers, conforme als quals tots els éssers han estat creats. El consell discerneix els santíssims volers increats i immortals, capaços de ser pensats, revelats i realitzats. La prudència fa consentir i prestar fe a aquests volers i no als altres.
Ha vessat el seu vi al calze i ha preparat la seva taula (cf. Pr 9, 2). En l’home en qui es fon, com en un calze, la natura espiritual i la corporal, Déu infon la ciència de les coses creades i de si mateix, autor de tot. L’intel·lecte fa que l’home s’embriagi, com pel vi, de tot allò que concerneix Déu. Ell, pa celestial, alimentant de si mateix en la fortalesa les ànimes, i enriquint-les i deleitant-les amb la doctrina, disposa totes aquestes coses com a viandes per al banquet espiritual de tots els que desitgen hi participin.
Va enviar els seus servents a convidar amb veu alta i amb insistència al banquet (cf. Mt 22, 3). Va enviar els apòstols a servir la seva divina voluntat amb la proclamació evangèlica. Aquesta deriva de l’Esperit, està per damunt de la llei escrita i de la natural, i crida tots a Crist. Amb l’encarnació s’ha realitzat en ell, sense confusió, la unió hipostàtica de la mirabla natura divina i de la humana.
Mitjançant els apòstols crida: Qui no té saviesa, vingui a mi (cf. Pr 9, 4). És a dir, qui és boig, i pensa per tant en el seu cor que Déu no existeix, abandoni la impietat, es torni a mi mitjançant la fe i reconegui que jo sóc el creador i el Senyor de totes les coses. A aquells que necessiten saviesa diu: Vineu, mengeu amb mi el pa i beveu el vi que he vessat per a vosaltres (cf. Pr 9, 5). A aquells que són privats de les obres de la fe, encara que siguin rics en doctrines elevades, diu: Vineu, mengeu el meu cos, pa que us alimenta en la fortalesa, beveu el meu sang, vi que us alegra en la ciència i us fa esdevenir Déu. En efecte, he unit el sang a la divinitat per a la vostra salvació.
Del «Comentari als Proverbis» de sant Procopi de Gaza, bisbe
«Ha tallat les seves set columnes» (Pr 9, 1). L’home va ser format després de la creació a semblança de Crist, perquè hi creixés en ell i observés els seus manaments. A ell Déu ha donat els set carismes de l’Esperit Sant. Aquests, mitjançant la ciència, suscitaven la fortalesa i, a l’inrevés, mitjançant la fortalesa manifesten la ciència. Aquests carismes perfeccionen l’home espiritual, l’confirmen en la fe i el porten a la completa participació de les realitats transcendentals.
L’esplendor natural de l’esperit és exaltada pels diversos dons.
La fortalesa disposa a cercar amb fervor i a desitjar complir sempre i en totes les coses, segons les seves finalitats, els divins volers, conforme als quals tots els éssers han estat creats. El consell discerneix els santíssims volers increats i immortals, capaços de ser pensats, revelats i realitzats. La prudència fa consentir i prestar fe a aquests volers i no als altres.
Ha vessat el seu vi al calze i ha preparat la seva taula (cf. Pr 9, 2). En l’home en qui es fon, com en un calze, la natura espiritual i la corporal, Déu infon la ciència de les coses creades i de si mateix, autor de tot. L’intel·lecte fa que l’home s’embriagi, com pel vi, de tot allò que concerneix Déu. Ell, pa celestial, alimentant de si mateix en la fortalesa les ànimes, i enriquint-les i deleitant-les amb la doctrina, disposa totes aquestes coses com a viandes per al banquet espiritual de tots els que desitgen hi participin.
Va enviar els seus servents a convidar amb veu alta i amb insistència al banquet (cf. Mt 22, 3). Va enviar els apòstols a servir la seva divina voluntat amb la proclamació evangèlica. Aquesta deriva de l’Esperit, està per damunt de la llei escrita i de la natural, i crida tots a Crist. Amb l’encarnació s’ha realitzat en ell, sense confusió, la unió hipostàtica de la mirabla natura divina i de la humana.
Mitjançant els apòstols crida: Qui no té saviesa, vingui a mi (cf. Pr 9, 4). És a dir, qui és boig, i pensa per tant en el seu cor que Déu no existeix, abandoni la impietat, es torni a mi mitjançant la fe i reconegui que jo sóc el creador i el Senyor de totes les coses. A aquells que necessiten saviesa diu: Vineu, mengeu amb mi el pa i beveu el vi que he vessat per a vosaltres (cf. Pr 9, 5). A aquells que són privats de les obres de la fe, encara que siguin rics en doctrines elevades, diu: Vineu, mengeu el meu cos, pa que us alimenta en la fortalesa, beveu el meu sang, vi que us alegra en la ciència i us fa esdevenir Déu. En efecte, he unit el sang a la divinitat per a la vostra salvació.
Del «Comentari als Proverbis» de sant Procopi de Gaza, bisbe