Il nostre intel·lecte, il·luminat per l'Esperit de veritat, ha d'acollir amb cor lliure i pur la glòria de la Creu, que difon els seus raigs sobre el cel i la terra. Amb l'ull interior ha d'escrutar el significat del que va dir el nostre Senyor, parlant de la imminència de la seva passió: «Ha arribat l'hora que sigui glorificat el Fill de l'home» (Jn 12, 23), i més endavant: Ara l'ànima meva és turmujada; i què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però per això he arribat a aquesta hora! Pare, glorifica el teu Fill (cf. Jn 12, 27-28). I havent-se fet sentir des del cel la veu del Pare, que declarava: «L'he glorificat, i de nou el glorificaré», respondents als circumdants, Jesús va dir: «Aquesta veu no ha vingut per mi, sinó per vosaltres. Ara és el judici d'aquest món; ara el príncep d'aquest món serà llançat fora. Jo, quan sigui elevat de terra, atraureix tothom a mi» (Jn 12, 30-32).
O admirable potència de la Creu! O inefable glòria de la passió, en què trobem reunits junts el tribunal del Senyor, el judici del món i el poder del Crucificat. Sí, o Senyor, tu has atret a tu totes les coses, perquè el que es desenvolupava en l'únic temple de Judea, sota el vel de figures arcanes, fos celebrat en tot lloc i per tot poble amb religiositat sincera i culte solemne i públic.
Ara, de fet, més noble és la jerarquia dels levites, més augusta la dignitat dels presbíters i més santa l'unció dels bisbes, perquè la teva Creu, font de totes les benediccions, és causa de totes les gràcies. Per ella s'atorga als creients la força en la seva debilitat, la glòria en l'humiliació, en la mort la vida. Ara a més, cessada la varietat dels sacrificis materials, l'ofrena única del teu cos i del teu sang substitueix plenament totes les espècies de víctimes, perquè tu ets el veritable Anyell de Déu que treu els pecats del món (cf. Jn 1, 29). Així compleixes en tu tots els misteris, i com únic és el sacrifici, que succeeix a la multitud de les víctimes, així únic és també el regne format per l'conjunt de tots els pobles.
Confessem, doncs, o estimats meus, quant l'apòstol Pau, doctor de les nacions, ha declarat solemnement: «Aquesta paraula és segura i digna de ser acceptada per tothom: Crist Jesús ha vingut al món per salvar els pecadors» (1 Tm 1, 15). La misericòrdia de Déu cap a nosaltres és realment meravellosa precisament perquè Crist no ha mort només pels justs i els sants, sinó també pels dolents i pels impis. I, com que la seva natura divina no podia estar subjecta a la punxada de la mort, ell, neixent de nosaltres, ha assumit allò que podia després oferir per nosaltres.
Un temps, de fet, havia amenaçat la nostra mort amb la potència de la seva mort dient per boca del profeta Osea: «O mort, seré la teva mort, o infern, seré el teu extermini» (Os 13, 14 Vulgata). Morint, de fet, va patir les lleis de la tomba, però ressuscitant les va trencar i va tallar la llei perpètua de la mort, fins a fer-la, d'eterna, temporal. Perquè «com tots moren en Adam, així tots rebran la vida en Crist» (1 Cor 15, 22).

Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa