Els ulls i les orelles de l'ànima

Si dius: Fes-me veure el teu Déu, jo et diré: Fes-me veure l'home que hi ha en tu, i jo et mostraré el meu Déu. Fes-me veure, doncs, si els ulls de la teva ànima veuen i les orelles del teu cor escolten.

De fet, aquells que veuen amb els ulls del cos, perceben el que es desenvolupa en aquesta vida terrenal i distingeixen les coses diferents entre si: la llum i les tenebres, el blanc i el negre, el feixuc i el bonic, l'armoniós i el caòtic, el que està ben mesurat i el que no ho és, el que excedeix en els seus components i el que n'és mancat. El mateix es pot dir del que pertany a les orelles, és a dir, els sons aguts, els greus i els dolços.

Da la mateixa manera es comporten també les orelles del cor i els ulls de l'ànima en relació a la visió de Déu.
Déu, de fet, és vist per aquells que el poden veure, és a dir, per aquells que tenen els ulls. Però alguns els tenen emboirats i no veuen la llum del sol. No obstant això, pel fet que els cecs no veuen, no es pot concloure que la llum del sol no brilli. Justament per això ells atribueixen la seva foscor a ells mateixos i als seus ulls.

Tu tens els ulls de la teva ànima emboirats pels teus pecats i les teves males accions.
Com un mirall resplendent, així ha de ser pura l'ànima de l'home. Quan en canvi el mirall es deteriora, la cara de l'home no es pot veure més en ell. De la mateixa manera, quan el pecat ha pres possessió de l'home, ell no pot veure més Déu.

Mostra, doncs, tu mateix. Fes veure si per cas no ets operador de coses indignes, lladre, calumniador, iracond, envejos, superbi, avar, arrogant amb els teus pares. Déu no es mostra a aquells que operen tals coses, si abans no s'han purificat de tota taqueta. Aquestes coses t'ofusquen, com si les teves pupil·les tinguessin un diafragma que els impedissin fixar-se al sol.

Però si vols, pots ser guarit. Confia't al metge i ell operarà els ulls de la teva ànima i del teu cor. Qui és aquest metge? És Déu, el qual per mitjà del Verb i de la saviesa cura i dona la vida. Déu, per mitjà del Verb i de la saviesa, ha creat totes les coses: de fet «De la paraula del Senyor foren fets els cels, de l'alè de la seva boca tota la seva host» (Sal 32, 6). La seva saviesa és infinita. Amb la saviesa Déu va posar els fonaments de la terra, amb la saviesa va formar els cels. Per la seva ciència s'obren els abismes i els núvols destil·len rosada.

Si entens aquestes coses, o home, i si vius en puretat, santedat i justícia, pots veure Déu. Però primer de tot vagin endavant en el teu cor la fe i la por de Déu i aleshores ho comprendràs tot això. Quan hauràs deposat la teva mortalitat i t'hauràs vestit de l'immortalitat, aleshores veuràs Déu segons els teus mèrits. Ell, de fet, fa ressuscitar juntament amb l'ànima també la teva carn, fent-la immortal i aleshores, si ara creus en ell, fet immortal, veuràs l'Immortal.

Sant Teòfil d'Antioquia