Ambientats en la joia i l'alegria, celebrem avui, germans molt estimats, el dia natalici d'aquesta església: però nosaltres hem de ser el temple viu i veritable de Déu. Això és cert, sense cap dubte. No obstant això, els pobles cristians solen celebrar la solennitat de l'església matriu, ja que saben que és precisament en ella on han renascut espiritualment.
Per al primer naixement érem copes de la ira de Déu; el segon naixement ens ha fet calzes del seu amor misericordiós. El primer naixement ens va portar a la mort; el segon ens ha cridat de nou a la vida. Abans del bateig, tots nosaltres érem, o molt estimats, temple del diable. Després del bateig, hem meregut convertir-nos en temple de Crist. Si reflexionem una mica més atentament sobre la salvació de la nostra ànima, no tindrem dificultat a comprendre que som el veritable i viu temple de Déu. «Déu no habita en temples construïts amb les mans de l'home» (Act 17, 24), ni en cases fetes de fusta i pedra, sinó sobretot en l'ànima creada a la seva imatge per mà del mateix Autor de les coses. L'apòstol gran Pau va dir: «Sant és el temple de Déu que sou vosaltres» (1 Cor 3, 17). Com que Crist, amb la seva venuda, va expulsar el diable del nostre cor per preparar-se un temple dins de nosaltres, busquem de fer, amb la seva ajuda, el que és en el nostre poder, perquè aquest temple no pateixi cap dany per les nostres males accions. Qui es comporta malament, ofèn a Crist. Abans que Crist ens redimís, com ja he dit, érem habitatge del diable. Després, hem meregut convertir-nos en la casa de Déu, només perquè ell s'ha dignat a fer de nosaltres la seva llar.
Per tant, si volem, o molt estimats, celebrar amb joia el dia natalici de la nostra església, no hem de destruir amb les nostres obres dolentes el temple vivent de Déu. Parlaré de manera que tots em puguin comprendre: totes les vegades que venim a l'església, ordenem les nostres ànimes com si volem trobar el temple de Déu. Vols trobar una basílica tota resplendent? No macules la teva ànima amb les brutícies del pecat. Si vols que la basílica estigui plena de llum, recorda que Déu també vol que a la teva ànima no hi hagi tenebres. Fes, més aviat, que en ella, com diu el Senyor, resplendeixi la llum de les bones obres, perquè sigui glorificat aquell que està als cels. Com que entres en aquesta església, així Déu vol entrar en la teva ànima. Ell mateix ho va afirmar quan va dir: Habitaré entre ells i amb ells caminaré (cf. Lv 26, 11. 12).

Dels «Discursos» de sant Cesari d'Arles, bisbe