El Verb, Crist Senyor, donant-se'ns plenament, ens fa el don de la seva visita. Ell promet de romandre ininterrompudament a prop nostre. Per això diu: «Eus, jo estic amb vosaltres tots els dies, fins al final del món» (Mt 28, 20).
Ell és pastor, sum sacerdot, camí i porta, i com a tal es fa present en la celebració de la solennitat. Vén entre nosaltres aquell que era esperat, aquell del qual sant Pau diu: «Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat» (1 Cor 5, 7). Es compleix també allò que diu el salmista: O la meva alegria, lliura'm dels que em rodegen (cf. Sal 31, 7). Veritable alegria i veritable solennitat és aquella que allibera dels mals. Per aconseguir aquest bé, cadascú es comporti santament i dins de si mateix mediti en la pau i en la por de Déu.
Així ho feien també els sants. Mentre estaven en vida, es sentien en la joia com en una festa contínua. Un d'ells, el beat David, s'aixecava de nit no una sola vegada, sinó set, i amb la pregària es feia propici Déu. Un altre, el gran Moisès, exultava amb himnes, cantava lloors per la victòria obtinguda sobre el faraó i sobre aquells que havien oprimat els hebreus. I d'altres, amb joia incessant, s'ocupaven del culte sagrat, com Samuel i el profeta Elies.
Per aquest seu estil de vida van aconseguir la llibertat i ara fan festa al cel. Repensen amb joia el seu pelegrinatge terreny, capaços ara de distingir allò que era figura i allò que finalment s'ha fet realitat.
Per preparar-nos, com cal, a la gran solennitat, què hem de fer? A qui hem de seguir com a guia? Cap altre, certament, estimats meus, sinó aquell que vosaltres mateixos, com jo, anomenau «Nostre Senyor Jesucrist». Ell, precisament, diu: «Jo sóc el camí» (Jn 14, 6). Ell és aquell que, segons sant Joan, «treu el pecat del món» (Jn 1, 29). Ell purifica les nostres ànimes, com afirma el profeta Jeremies: Atureu-vos als camins i mireu, i esteu atents a quin és el camí bo, i en ell trobareu la regeneració de les vostres ànimes (cf. Jer 6, 16).
Un temps era la sang dels cabris i la cendra d'un vedell a aspergir els que eren immunds. Però només servia per purificar el cos. Ara, en canvi, per la gràcia del Verb de Déu, cadascú és purificat plenament en l'esperit.
Si seguim Crist, podrem sentir-nos ja ara als atri de la Jerusalem celestial i anticipar i pregojar també la festa eterna. Així ho van fer els apòstols, constituïts mestres de la gràcia per als seus coetanis i també per a nosaltres. Ells no van fer sinó seguir el Salvador: «Eus, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit» (Mt 19, 27).
Seguim també nosaltres el Senyor, és a dir, imitem-lo, i així haurem trobat la manera de celebrar la festa no només exteriorment, sinó de la manera més activa, és a dir, no només amb les paraules, sinó també amb les obres.
 
De les «Lletres pasquals» de sant Atanasi, bisbe