La participació al cos i a la sang de Crist ens santifica. En l'ofrena del sacrifici es compleix allò que va prescriure el mateix Salvador, com ho testifica també Pau. Això és el que diu l'Apostol: «El Senyor Jesús, en la nit en què va ser entregat, va prendre el pa i, després d'haver donat gràcies, el va partir i va dir: Aquest és el meu cos, que és per vosaltres; feu això en memòria meva. De la mateixa manera, després d'haver sopat, va prendre també la copa, dient: Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang; feu això cada vegada que en begueu en memòria meva. Perquè cada vegada que mengeu d'aquest pa i beveu d'aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor fins que vingui» (1 Cor 11, 23-26).

Per això el sacrifici s'ofereix perquè s'anuncii la mort del Senyor i es faci memòria d'ell, que per nosaltres ha donat la seva vida. Ell mateix diu: «No hi ha amor més gran que donar la vida pels propis amics» (Jn 15, 13). Crist és mort per nosaltres. Per això, quan fem memòria de la seva mort, durant el sacrifici, invoquem la venuda de l'Esperit Sant com a don d'amor. La nostra pregària demana aquest mateix amor pel qual Crist es va dignar ser crucificat per nosaltres. Nosaltres també, mitjançant la gràcia de l'Esperit Sant, podem ser crucificats al món i el món a nosaltres. Som convidats a imitar Crist. Ell, pel que fa a la seva mort, va morir al pecat una vegada per totes; ara, en canvi, pel fet que viu, viu per Déu. Així doncs, nosaltres també considerem-nos morts al pecat, però vius per Déu, en Crist Jesús (cf. Rm 6, 10-11).

«Caminem en una vida nova» (Rm 6, 4) mitjançant el don de l'amor. «Perquè l'amor de Déu ha estat escampat en els nostres cors per l'Esperit Sant que ens ha estat donat» (Rm 5, 5). Nosaltres participem al cos i a la sang del Senyor, nosaltres mengem el seu pa i en bevem la copa. Per això hem de morir al món i conduir una vida amagada amb Crist en Déu i crucificar la nostra carn amb els seus vici i les seves concupiscències (cf. Cl 3, 3; Gl 5, 24).

Tots els fidels que estimen Déu i el proïsme, encara que no beguin la copa de la passió corporal, beuen, tanmateix, la copa de l'amor del Senyor. Embriagats per ella, mortifiquen els seus membres i, havent-se vestit del Senyor Jesús Crist, no es donen pensament dels desitjos de la carn i no fixen la mirada en les coses que es veuen, sinó en les que no es veuen. Així, qui beu a la copa del Senyor custodia la santa caritat, sense la qual no serveix de res, ni tan sols donar el propi cos a les flames. Pel don de la caritat, a més, ens és donat ser veritablement allò que mística i sacramentalment celebrem en el sacrifici.

Sant Fulgenci de Rusp, bisbe