El martiri dels sants apòstols Pere i Pau ha fet sagrat per a nosaltres aquest dia. No parlem de màrtirs poc coneguts; de fet, «per tota la terra es difon la seva veu i als confins del món la seva paraula» (Sal 18, 5). Aquests màrtirs han vist allò que han predicat. Han seguit la justícia. Han donat testimoni de la veritat i han mort per ella.

El beat Pere, el primer dels apòstols, dotat d'un amor ardent cap a Crist, va tenir la gràcia de sentir-li dir: «I jo et dic: Tu ets Pere» (Mt 16, 18). I anteriorment Pere s'havia dirigit a Jesús dient: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu» (Mt 16, 16). I Jesús havia afirmat com a resposta: «I jo et dic: Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16,18). Sobre aquesta pedra establiré la fe que tu professes. Fundaré la meva Església sobre la teva afirmació: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». Tu, de fet, ets Pere. Pere deriva de pedra i no pas la pedra de Pere. Pere deriva de pedra, com cristià de Crist.

El Senyor Jesús, com ja sabeu, va triar abans de la passió els seus deixebles, als quals va anomenar apòstols. Entre aquests, només Pere va rebre l'encàrrec d'encarnar gairebé en tots els llocs tota l'Església. I ha estat en virtut d'aquesta personificació de tota l'Església que ha meregut sentir-li dir a Crist: «A tu et donaré les claus del regne dels cels» (Mt 16, 19). Però aquestes claus les ha rebudes no pas un sol home, sinó tota l'Església. D'aquest fet deriva la grandesa de Pere, perquè ell és la personificació de la universalitat i de la unitat de l'Església. «A tu et donaré» allò que ha estat confiat a tots. És allò que vol dir Crist. I perquè sapigueu que ha estat l'Església a rebre les claus del regne dels cels, poseu atenció en allò que el Senyor diu en una altra circumstància: «Rebeu l'Esperit Sant» i immediatament afegeix: «A qui perdonareu els pecats, us seran perdonats, i a qui no els perdonareu, no us seran perdonats» (Jn 20, 22-23).

Justament també després de la resurrecció el Senyor va confiar al mateix Pere la tasca de pasturar el seu ramat. I això no perquè ell sol, entre els deixebles, hagués meregut una tal tasca, sinó perquè quan Crist se dirigeix a un vol expressar la unitat. Se dirigeix primer a Pere, perquè Pere és el primer dels apòstols.

No et contristis, o apòstol. Respon una primera, una segona, una tercera vegada. Que l'amor venci tres vegades el testimoni, com la presumpció va ser vencent tres vegades per la por. Ha de ser deslligat tres vegades allò que vas lligar tres vegades. Deslliga mitjançant l'amor allò que havies lligat per por.
I així el Senyor una primera, una segona, una tercera vegada va confiar les seves ovelles a Pere.
Un sol dia és consagrat a la festa dels dos apòstols. Però ells també eren una sola cosa. Encara que van ser martiritzats en dies diferents, eren una sola cosa. Pere va precedir, Pau va seguir. Celebram, doncs, aquest dia de festa, consagrat per a nosaltres pel sang dels apòstols. Estimem-ne la fe, la vida, les fadigues, els patiments, els testimonis i la predicació.

Sant Agustí, bisbe