El nostre Salvador va veritablement «crist» segons la carn i alhora veritable rei i veritable sacerdot. Ell és les dues coses alhora, perquè al Salvador no li falti res del que tenia com a Déu.

Él mateix afirma la seva dignitat regial quan diu: Jo he estat consagrat rei per ell al seu sant mont Sió (cf. Sal 2, 6). El Pare, a més, atesta la dignitat sacerdotal del Fill amb les paraules: «Tu ets sacerdot per sempre segons l'ordre de Melquisedec» (Sal 109, 4).

Sota l'antiga llei, el primer a ser consagrat sacerdot amb el crisma de l'unció va ser Aró. No es diu, però, «segons l'ordre d'Aró», perquè no es cregui que també el sacerdoci del Salvador li va ser conferit per successió. El sacerdoci d'Aró es transmetia per via hereditària, no pas així el del Crist, perquè ell mateix roman eternament sacerdot. Es diu, de fet: «Tu ets sacerdot en eternitat segons l'ordre de Melquisedec».

El Salvador, doncs, segons la carn, és rei i sacerdot. L'unció, però, que ell va rebre no és material, sinó espiritual. De fet, aquells que entre els israelites eren consagrats reis i sacerdots amb l'unció material de l'oli, esdevenien reis i sacerdots, però no pas les dues coses alhora, sinó que cadascun d'ells era o rei o sacerdot. Només a Crist competeix la perfecció i la plenesa en tot, ja que havia vingut a complir la llei.

Encara que, no obstant això, cap d'ells fos rei i sacerdot alhora, aquells que eren consagrats amb l'unció material, o reis o sacerdots, eren anomenats «cristos». El Salvador, però, que és el veritable Crist, va ser ungit per l'Esperit Sant, perquè s'acomplís allò que havia estat escrit d'ell: Per això «Déu, el teu Déu, t'ha consagrat amb oli d'alegria a preferència dels teus iguals» (Sal 44, 8).

La seva unció excel·leix per sobre de la de tots els seus companys perquè ell ha estat ungit amb l'oli d'alegria, que no significa res altre que l'Esperit Sant.

Que això sigui veritat ho sabem del mateix Salvador, el qual, pres el llibre d'Isaïes i havent-hi llegit: «L'Esperit del Senyor és sobre mi; per això m'ha consagrat amb l'unció» (Lc 4, 18), va proclamar davant d'aquells que l'escoltaven que la profecia s'havia acomplit llavors en la seva persona.
També Pere, príncep dels apòstols, declara que aquell crisma, del qual el Salvador ha estat manifestat, és l'Esperit Sant, és a dir, la mateixa potència de Déu, quan als Fets dels Apòstols, entre altres coses, diu al centurió Corneli, home ple de fe i de misericòrdia: «Començant per Galilea, després del bateig predicat per Joan, Déu va consagrar en Esperit Sant i potència Jesús de Natzaret, el qual va passar fent bé i sanant tots els que estaven sota el poder del diable» (At 10, 37-38).

També Pere, doncs, com has pogut adonar-te'n, afirma que Jesús home ha estat ungit d'Esperit Sant i de potència. És veritat, per tant, que el mateix Jesús ha esdevingut «crist» en tant que home, perquè amb l'unció de l'Esperit Sant ha estat consagrat rei i sacerdot en eternitat.

Faustí Luciferià, sacerdot