Es va necessariari que el Fill de Déu patís per nosaltres? Molt, i podem parlar d'una doble necessitat: com a remei contra el pecat i com a exemple en l'actuar.
En primer lloc, va ser un remei, perquè és en la passió de Crist on trobem remei contra tots els mals en què podem incorrer a causa dels nostres pecats.
Ma no menor és l'utilitat que ens ve del seu exemple. La passió de Crist, de fet, és suficient per orientar tota la nostra vida.
Qualsevol que vulgui viure en perfecció no faci altra cosa que menysprear allò que Crist menyspreà a la creu, i desitjar allò que ell desitjà. Cap exemple de virtut, de fet, és absent de la creu.
Si busques un exemple de caritat, recorda: «Cap no té un amor més gran que aquest: donar la vida pels propis amics» (Jn 15, 13).
Això va fer Crist a la creu. I per tant, si ell ha donat la seva vida per nosaltres, no ens ha de pesar sostenir qualsevol mal per ell.
Si busques un exemple de paciència, en trobes un de més que excel·lent a la creu. La paciència, de fet, es jutja gran en dues circumstàncies: o quan un suporta pacientment grans adversitats, o quan es sostenen adversitats que es podrien evitar, però no es eviten.
Ara bé, Crist ens ha donat a la creu l'exemple de l'una i de l'altra cosa. De fet, «quan patia no amenaçava» (1 Pt 2, 23) i com un anyell va ser conduït a la mort i no obrí la seva boca (cf. Is 53, 7). Gran és, doncs, la paciència de Crist a la creu: «Correm amb perseverança en la cursa, tenint fix la mirada en Jesús, autor i perfeccionador de la fe. Ell, en canvi de la joia que li estava posada davant, es sotmeté a la creu, menyspreant la ignomínia» (Hb 12, 2).
Si busques un exemple d'humilitat, mira el crucificat: Déu, de fet, volgué ser jutjat sota Ponci Pilat i morir.
Si busques un exemple d'obediència, segueix aquell que es féu obedient al Pare fins a la mort: «Com per la desobediència d'un sol, és a dir, d'Adam, tots van ser constituïts pecadors, així també per l'obediència d'un sol tots seran constituïts justos» (Rm 5, 19).
Si busques un exemple de menyspreu de les coses terrenals, segueix aquell que és el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, «en el qual són amagats tots els tresors de la saviesa i de la ciència» (Cl 2, 3). Ell és nu a la creu, escarnit, escopit, colpejat, coronat d'espines, emborratxat amb vinagre i fel.
No lligis, doncs, el teu cor a les vestes i a les riqueses, perquè «s'han repartit entre elles les meves vestes» (Jn 19, 24); no a les honors, perquè he provat les ofenses i les bates (cf. Is 53, 4); no a les dignitats, perquè entretejuda una corona d'espines, la posaren sobre el meu cap (cf. Mc 15, 17); no als plaers, perquè «quan tenia set, em van donar a beure vinagre» (Sal 68, 22).

Dels «Conferències» de sant Tomàs d'Aquino, sacerdot