La regla general de totes les gràcies singulars participades a una criatura raonable és que quan la condiscendència divina tria algú per a una gràcia singular o per a un estat sublim, atorga a la persona així triada tots els carismes que li són necessaris per al seu ofici. Naturalment, aquests porten també honor al pres. Això és el que s'ha complert sobretot en el gran sant Josep, pare putatiu del Senyor Jesucrist i veritable espòs de la reina del món i senyora dels àngels. Ell va ser triat pel Pare etern com a fidel nutrici i custodi dels seus principals tresors, el seu Fill i la seva esposa, i va complir aquesta tasca amb la més gran assiduïtat. Per això el Senyor li diu: Serv bo i fidel, entra a la joia del teu Senyor (cf. Mt 25, 21).
Si poses sant Josep davant de tota l'Església de Crist, ell és l'home elegit i singular, mitjançant el qual i sota el qual Crist va ser introduït al món de manera ordenada i honesta. Si, doncs, tota la santa Església és deutora a la Verge Mare, perquè va ser estimada digna de rebre Crist mitjançant ella, així en veritat, després d'ella, ha de a Josep una especial reconeixença i reverència.
De fet, ell marca la conclusió de l'Antic Testament i en ell els grans patriarques i els profetes aconsegueixen el fruit promès. En veritat, només ell va poder gaudir de la presència física d'aquell que la divina condiscendència els havia promès.
Certament, Crist no li ha negat al cel aquella familiaritat, aquella reverència i aquella altíssima dignitat que li ha mostrat mentre vivia entre els homes, com un fill al seu pare, sinó que l'ha portat al màxim de la perfecció.
Per això, no sense motiu, el Senyor afegeix: «Entra a la joia del teu Senyor». Tot i que és la joia de la beatitud eterna la que entra al cor de l'home, el Senyor ha preferit dir: «Entra a la joia», per insinuar místicament que aquella joia no només és dins seu, sinó que l'envolta i l'absorbeix de tota banda i l'ofega com un abisme infinit.
Recorda't, doncs, de nosaltres, o beat Josep, i intercedeix davant del teu Fill putatiu amb la teva poderosa pregària; però fes-nos també propícia la beatíssima Verge, la teva esposa, que és Mare d'aquell que amb el Pare i l'Esperit Sant viu i regna pels segles infinits. Amen.

Dels «Discursos» de sant Bernatí de Siena, sacerdot