Així, lavada i rica d'aquest vestit, la schiera dels neòfits avança cap als altars de Crist dient: «Vindré a l'altar de Déu, al Déu de la meva alegria, del meu goig» (Sal 42, 4). De fet, havent deixat les restes de l'antic error, i renovada en la joventut de l'àguila (cf. Sal 102, 5), s'afanya a córrer a aquella taula celestial. Vén, doncs, i veient l'altar sagrat tot adornat, exclama: «Davant meu prepareu una taula» (Sal 22, 5). David fa parlar així cadascuna de les noves reclutes: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res; em fa reposar en prats verds, em mena a aigües tranquil·les». I més endavant: «Si hagués de caminar per una vall fosca, no temeria cap mal, perquè tu estàs amb mi. El teu bastó i el teu vincastre em donen seguretat. Davant meu prepareu una taula sota els ulls dels meus enemics; em cospriu d'oli el cap. El meu calze desbordà» (Sal 22, 1-5).
És admirable que Déu hagi fet ploure la manna pels pares i que se'n nutrisser amb un aliment diari descendit del cel. Per això es va dir: «L'home va menjar el pa dels àngels» (Sal 77, 25). Però aquells que van menjar aquell pa «van morir tots» al desert; en canvi, aquest aliment que tu rebeix, aquest «pa viu descendit del cel» (Jn 6, 51) administra el sostén de la vida eterna, i qualsevol que n'hagi menjat «no morirà eternament» (Jn 11, 26) perquè és el cos de Crist.
Ara fes atenció si és més excel·lent el pa dels àngels menjat pels hebreus al desert o la carn de Crist, la qual és indubtablement un cos que dona la vida. Aquella manna venia del cel, aquest cos és per sobre del cel. Aquella era del cel, aquest del Senyor dels cels. Aquella, si es conservava per al dia següent, es corrompia. Aquest és aliè de tota corrupció. Qualsevol que el gusti amb sagrada reverència no podrà sotmetre's a la corrupció. Per als hebreus va brotar aigua de la roca, per a tu sang de Crist. L'aigua els va desfermar per un moment, a tu, en canvi, la sang et lava per sempre. L'hebreu beu i té set, tu, quan hauràs begut, no podràs tenir mai més set. Aquell esdeveniment era figura, aquest és veritat.    
Si allò que admires és ombra, quina gran realitat present és de la qual admires l'ombra! Sents com és ombra allò que es va verificar pels pares: «Bevien», diu, «d'una roca que els acompanyava, i aquella roca era Crist. Però de la major part d'ells Déu no es va complaure i per això van ser abatuts al desert. Ara això va succeir com a exemple, per a nosaltres» (1 Cor 10, 4-6). Has conegut allò que val més: és millor la llum de l'ombra, millor la veritat de la figura, millor el cos del Creador de la manna del cel.

Del tractat «Sobre els misteris» de sant Ambròs, bisbe