Jo, Pau, presoner pel nom de Crist, vull fer-vos conèixer les tribulacions en les quals estic immers cada dia, perquè, inflamats per l'amor diví, ens alçem amb mi per lloar Déu: eterna és la seva misericòrdia (Sal 135, 3).
Aquesta presó és realment una imatge de l'infern etern: als cruels suplicis de tota mena, com les cadenes, les cadenes de ferro, les cordes, s'hi afegeixen l'odi, les venjances, les calúmnies, les paraules obscenes, les acusacions falses, les maldats, els jurements iniques, les maleïments i, finalment, l'angoixa i la tristesa.
Déu, que va alliberar els tres joves de la forna ardenta, sempre em és proper; i també m'ha alliberat d'aquestes tribulacions, transformant-les en dolçor: eterna és la seva misericòrdia.
Enmig d'aquests torments, que normalment dobleguen i trenquen els altres, per la gràcia de Déu estic ple d'alegria i goig, perquè no estic sol, sinó que Crist és amb mi. Ell, el nostre mestre, sosté tot el pes de la creu, carregant sobre mi la part mínima i última: ell mateix combatent, no només espectador de la meva lluita; vencedor i perfeccionador de cada batalla. Al seu cap està posada la magnífica corona de victòria, de la qual participen també els membres.
Com suportar aquest horrible espectacle, veient cada dia emperadors, mandarins i els seus cortesans que blasfemen el teu sant nom, Senyor, que estàs assegut sobre els Querubins (cf. Sal 79, 2) i els Serafins?
Ets aquí, la teva creu és trepitjada pels peus dels pagans! On és la teva glòria? Veient tot això, prefereixo, en l'ardor de la teva caritat, tenir els membres tallats i morir en testimoni del teu amor.
Mostra'm, Senyor, el teu poder, vine en el meu auxili i salva'm, perquè en la meva debilitat s'ha manifestat i glorificat la teva força davant les nacions; i els teus enemics no poden aixecar orgullosos el cap, si jo hagués de vacil·lar pel camí.
Frats caríssims, en sentir aquestes coses, exulteu i alceu un himne perenne de gràcies a Déu, font de tot bé, i beneïu-lo amb mi: eterna és la seva misericòrdia. La meva àlma magnifiqui el Senyor i el meu esperit exulti en el meu Déu, perquè ha mirat la humilitat del seu servent i d'ara endavant les generacions futures em diran benaurat (cf. Lc 1, 46-48): eterna és la seva misericòrdia.
Lloeu el Senyor, pobles tots; vosaltres totes, nacions, doneu-li glòria (Sal 116, 1), perquè Déu ha escollit allò que en el món és feble, per confondre els forts; allò que és menyspreable, per confondre els poderosos (cf. 1 Cor 1, 27). Amb la meva llengua i el meu intel·lecte ha confós els filòsofs, deixebles dels sabis d'aquest món: eterna és la seva misericòrdia.
Us escric tot això, perquè la vostra i la meva fe formin una sola cosa. Mentre rugeix la tempesta, llanço l'àncora fins al tron de Déu: esperança viva, que és en el meu cor.
I vosaltres, frats caríssims, correu de manera que aconseguiu la corona (cf. 1 Cor 9, 24); poseu-vos la corassa de la fe (cf. 1 Ts 5, 8); brandeu les armes de Crist, a dreta i a esquerra (cf. 2 Cor 6, 79), com ensenya sant Pau, el meu patró. És millor per a vosaltres entrar en la vida coixejant o amb un sol ull (cf. Mt 18, 8-9), que ser llençats fora amb tots els membres.
Vine en el meu auxili amb les vostres pregàries, perquè pugui combatre segons la llei, o més aviat sostenir fins al final la bona batalla, per concloure feliçment la meva cursa (cf. 2 Tm 4, 7).
Si no ens tornem a veure en la vida present, aquesta serà la nostra felicitat en el món futur: estarem davant el tron de l'Anyell immaculat i cantarem unànims els seus lloors exultant eternament en la joia de la victòria. Amen.

De l'epistolari de sant Pau Le-Bao-Tinh als alumnes del Seminari de Ke-Vinh el 1843