Els veres discípolens són llum per a qui no veu la Veritat

«Vós sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat situada sobre un muntany, ni s'encén una llum per posar-la sota el modí, sinó sobre el llumera perquè doni llum a tots els que són a la casa» (Mt 5, 14-15).

El Senyor ha anomenat els seus deixebles «sal de la terra», perquè han donat sabor, mitjançant la saviesa celestial, als cors dels homes fets insípids pel diable. Ara els anomena també «llum del món» perquè, il·luminats per ell mateix que és la llum vera i eterna, han esdevingut, a la seva vegada, llum que resplendeix en les tenebres.

Él és el sol de justícia. Molt justament, doncs, anomena llum del món també els seus deixebles, atès que, mitjançant ells, com a través de raigs resplendents, ha il·luminat tota la terra amb la llum de la seva veritat. Difonent la llum de la veritat, han tret les tenebres de l'error dels cors dels homes.
També nosaltres hem estat il·luminats mitjançant ells, de manera que ens transformem de tenebres en llum, com diu l'Apostol: «Si un temps éreu tenebra, ara sou llum en el Senyor: comporteu-vos com a fills de la llum» (Ef 5, 8). I encara: No sou fills de la nit ni de les tenebres, sinó fills de la llum del dia (cfr. 1 Ts 5, 5). Ben raonablement, doncs, també sant Joan ha deixat escrit en la seva carta: «Déu és llum» (1 Jv 1, 5) i qui roman en Déu es troba en la llum. Atès, doncs, que ens alegrem d'haver estat alliberats de les tenebres de l'error, és lògic que, com a fills de la llum, hem de caminar sempre en ella.
Per això l'Apostol diu encara: Resplendiu com a astres en aquest món, atenent-vos fidelment a la paraula de vida (cfr. Fil 2, 15-16).

Si no farem això, nosaltres amagarem i oscurem amb el vel de la nostra infidelitat, en perjudici nostre i dels altres, aquella llum que resplendeix per a utilitat de tots. Sabem, de fet, i ho hem llegit també, que aquell servent, en lloc de portar al banc el talent rebut per guanyar-se el cel, havia preferit amagar-lo, i així va ser colpejat per un just càstig.

Aquella llum espiritual que ha estat encesa perquè n'usim per a la nostra salvació, ha de resplendir sempre en nosaltres. Tenim a la nostra disposició la llum dels manaments de Déu i de la gràcia espiritual, de la qual David diu: El teu manament és llum als meus peus i llum als meus camins (cfr. Sal 118, 105). D'aquesta parla també Salomó quan afirma: El comandament de la llei és com una llum (cfr. Pro 6, 23). No hem de, doncs, tenir amagada aquesta llum de la llei i de la fe. Hem de, més aviat, tenir-la alta en l'Església, com sobre un candelabre, perquè sigui de salvació per a molts, perquè nosaltres mateixos ens confortem a la llum de la mateixa veritat i tots els creients en siguin il·luminats.

Sant Cromaci