L’Apostol ens mana d’alegrar-nos, però en el Senyor, no en el món. Per tant, qui vol ser amic del món es fa enemic de Déu (cf. Jc 4, 4), com ens assegura l’Escriptura. Com un home no pot servir a dos amos, aixì ningú no pot alegrar-se simultàniament en el món i en el Senyor.
Per tant, que tingui el domini l’alegria en el Senyor, fins que hagi acabat l’alegria en el món. Que creixi sempre més l’alegria en el Senyor, mentre l’alegria en el món disminueixi sempre fins que hagi acabat. I nosaltres afirmem això, no perquè no hem d’alegrar-nos mentre som en el món, sinó perquè, tot i que vivim en aquest món, ja ens alegrem en el Senyor.
Però algú podria objectar: Sòc en el món, per tant, si he d’alegrar-me, m’alegro allà on em trobo. Però què dius? Perquè ets en el món, no ets potser en el Senyor? Escolta el mateix Apòstol que parla als atenesos i als Fets dels Apòstols diu del nostre Déu i Senyor creador: «En ell, en efecte, vivim, ens movem i existim» (Act 17, 28).
Qui è arreu, on no ès? Potser no ens exhortava a això quan ens ensenyava: «El Senyor è a prop! No us angunieu per res»? (Flp 4, 5-6).
Ès una realitat inefable aquesta: va pujar per sobre de tots els cels i ès molt proper a aquells que encara es troben a la terra. Qui ès aquest, lluny i proper al mateix temps, sinó aquell que s’ha fet proper a nosaltres per la seva misericòrdia?
Tota la humanitat ès aquell home que jacia mig mort al costat del camí, abandonat pels lladres. El sacerdot i el levita, passant, el van menysprear, però un samarita de pas s’hi va apropar per curar-lo i prestar-li socors. Lluny de nosaltres, immortal i just, va descendir fins a nosaltres, que som mortals i pecadors, per fer-se proper a nosaltres.
"No ens tracta segons els nostres pecats" (Sal 102, 10). Som, en efecte, fills. I com provem això? Va morir per nosaltres l’Únic, per no quedar-se sol. No va voler estar sol, ell que ès mort sol. L’Única Fill de Déu va generar molts fills de Déu. Va adquirir germans amb el seu sang. Va fer justs els reprovats. Donant-se, ens ha redimit; deshonrat, ens va honrar; mort, ens va procurar la vida.
Per tant, germans, alegra’us en el Senyor, no en el món; ès a dir, alegra’us en la veritat, no en el pecat; alegra’us en l’esperança de l’eternitat, no en les flors de la vanitat. Aixì alegra’us: i en tot lloc i durant tot el temps que estigueu en aquest món, «el Senyor è a prop! No us angunieu per res» (Flp 4, 5-6).

Dels Discursos de sant Agustí, bisbe