Colui que va néixer per a nosaltres, no va voler ser ignorat per nosaltres
 
Bé que en el mateix misteri de la Incarnació del Senyor els senyals de la seva divinitat haguessin estat sempre clars, tanmateix la solennitat d'avui ens manifesta i ens revela de moltes maneres que Déu ha aparegut en cos humà, perquè la nostra natura mortal, sempre envoltada en la foscor, no perdrés, per ignorància, allò que ha merescut de rebre i posseir per gràcia.
En efecte, colui que va voler néixer per a nosaltres, no va voler romandre amagat de nosaltres; i per això es manifesta d'aquesta manera, perquè aquest gran misteri de pietat no esdevingui ocasió d'error.
Aquest dia els mags, que el cercaven resplendent entre les estrelles, el troben que plora a la cuna. Aquest dia els mags veuen clarament, envoltat en draps, aquell que tant de temps es van conformar a contemplar de manera obscura als astres. Aquest dia els mags consideren amb gran estupor allò que veuen al pessebre: el cel baixat a la terra, la terra elevada fins al cel, l'home en Déu, Déu en l'home, i aquell que el món sencer no pot contenir, tancat en un cos minúscul.
Vejant, creuen i no discuteixen i el proclamen per allò que és amb els seus dons simbòlics. Amb l'encens el reconeixen Déu, amb l'or l'accepten com a rei, amb la mirra expressen la fe en aquell que havia de morir.
D'aquí el pagà, que era últim, és esdevingut primer, perquè aleshores la fe dels gentils va ser com si fos inaugurada per la dels mags.
Aquest dia Crist ha baixat al llit del Jordà per a rentar els pecats del món. El mateix Joan atesta que ell ha vingut precisament per això: «Ets l'anyell de Déu, ets aquell que pren el pecat del món» (Jn 1, 29). Aquest dia el servent té entre les mans el senyor, l'home Déu, Joan Crist; el té per rebre el perdó, no per donar-lo.
Aquest dia, com diu el Profeta: La veu del Senyor és sobre les aigües (cf. Sal 28, 23). Quina veu? «Aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut» (Mt 3, 17).
Aquest dia l'Esperit Sant es posa sobre les aigües sota forma de colom, perquè, com el colom de Noè havia anunciat que el diluvi universal havia cessat, així, a indicació d'aquest, es comprenés que l'etern naufragi del món havia acabat; i no va portar com aquell una branca de l'antic olivera, sinó que va efondre tota la fertilitat del nou crisma sobre el cap del nou progenitor, perquè s'acomplís allò que el Profeta havia predit: "Déu, el teu Déu, t'ha consagrat amb oli d'alegria a preferència dels teus iguals" (Sal 44, 8).
Aquest dia Crist dona inici als portents celestials, canviant les aigües en vi; però l'aigua havia de convertir-se després en el sacrament de la sang, perquè Crist vessés, a qui vol beure, copes pures de la plenitud de la seva gràcia. S'acomplia així el dit del Profeta: Com és preuat la meva copa que desbordava! (cf. Sal 22, 5).

Sant Pere Crisòleg, bisbe