Unitat en la caritat

In molts formem un sol cos i som membres els uns dels altres, estretos a Crist en la unitat pel vincle de la caritat, com està escrit: «Ell és qui ha fet de dos un sol poble, enderrocant el mur de separació que hi havia al mig, i anul·lant la llei feta de prescripcions i decrets» (Ef 2, 14). Cal, doncs, que tots tinguem els mateixos sentiments. Si un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell, i si un membre és honorat, tots els membres se'n alegren.

«Per això, aculliu-vos els uns als altres», diu, «com Crist us ha acollit per la glòria de Déu» (Rm 15, 7). Ens acollirem mútuament si busquem tenir els mateixos sentiments, suportant el pes de l'un l'altre i conservant «la unitat de l'esperit en el vincle de la pau» (Ef 4, 3). De la mateixa manera, Déu ens ha acollit també a nosaltres en Crist. En efecte, és veritable qui va dir: Déu ha estimat tant el món que ha donat per nosaltres el seu Fill (cf. Jn 3, 16).

Crist va ser sacrificat per la vida de tots i tots hem estat traslladats de la mort a la vida i redimits de la mort i del pecat.

Crist es va fer servent dels circumcis per demostrar la fidelitat de Déu. En efecte, Déu havia promès als progenitors dels jueus que beneiria la seva descendència i la multiplicaria com les estrelles del cel. Per això Déu, el Verbo que crea i conserva tota cosa creada i dona a tots la seva salvació divina, es va fer home i va aparèixer visiblement com a tal. Va venir a aquest món en la carn no per ser servit, sinó més aviat, com ell mateix diu, per servir i donar la seva vida en redempció de tots.

Declarà amb força que havia vingut especialment per complir les promeses fetes a Israel. De fet, va dir: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d'Israel» (Mt 15, 24). Amb tota veritat, Pau diu que Crist va ser servent dels circumcis per ratificar les promeses fetes als pares. L'Unigènit va ser sacrificat per Déu Pare perquè els pagans obtinguessin misericòrdia i el glorifiquessin com a creador i pastor de tots, salvador i redemptor. La clemència suprema va ser, doncs, estesa a tots, també als pagans, i així el misteri de la saviesa en Crist no va fallar en el seu propòsit de bondat. En lloc dels que havien caigut, va ser salvat, per la misericòrdia de Déu, tot el món!

Sant Ciril·l d'Alexandria, bisbe