El meu nom és glorificat entre les nacions. En el temps de la venuda del nostre Salvador, va aparèixer un temple diví sense cap comparació més glorios, més esplèndid i excel·lent que l'antic. Tant superior era la religió de Crist i de l'Evangeli al culte de la llei antiga, i tant superior és la realitat en comparació amb la seva ombra, tant més noble és el temple nou respecte a l'antic.
Penso que es pot afegir una altra cosa. El temple era únic, el de Jerusalem, i el sol poble d'Israel hi oferia els seus sacrificis. Però després que l'Unigènit es va fer semblant a nosaltres, tot i ser «Déu i Senyor, la nostra llum» (Sal 117,27), com diu l'Escriptura, tot el món s'ha omplert d'edificis sagrats i d'innombrables adoradors que honoren el Déu de l'univers amb sacrificis i encens espirituals. I això, penso, és el que Malachia va profetitzar per part de Déu: Jo sóc el gran Rei, diu el Senyor; gran és el meu nom entre les nacions, i en tot lloc s'ofereixen l'encens i l'oferta pura (Cfr. Ml 1,11).
D'això es desprèn que la glòria de l'últim temple, és a dir, de l'Església, hauria estat més gran. A qui treballa amb esforç i fatiga en la seva edificació, el Salvador li donarà com a don i regal celestial Crist, que és la pau de tots. Nosaltres, llavors, per mitjà d'ell podrem presentar-nos al Pare en un sol Esperit (Cfr. Ef 2,18). Ell mateix ho declara quan diu: Donaré la pau en aquest lloc i la pau de l'ànima com a premi a qui col·labori a aixecar aquest temple (Cfr. Ag 2,9). Afegeix: «Us dono la meva pau» (Jn 14,27). I quin avantatge ofereix això a qui l'estima, ho ensenya sant Pau dient: La pau de Crist, que sobrepassa tota intel·ligència, custodii els vostres cors i els vostres pensaments, (Cfr. Flp 4, 7). Fins i tot el savi Isaïa pregava en termes similars: «Senyor, ens concediràs la pau, perquè tu dones èxit a totes les nostres empreses» (Is 26,12).
A qui ha estat fet digne un cop de la pau de Crist, li és fàcil salvar la seva ànima i dirigir la voluntat a fer bé el que requereix la virtut.
Per això, a qui col·labora en la construcció del nou temple, li promet la pau. Per tant, qui s'esforça a edificar l'Església o qui és posat al capdavant de la família de Déu (Cfr. Ef 2,22) com a mistagogs, és a dir, com a intèrprets dels misteris sagrats, està segur d'aconseguir la salvació. Però ho són també aquells que es preocupen pel bé de la seva ànima, fent-se roca viva i espiritual (Cfr. 1 Cor 10,4) per al temple sant, i habitatge de Déu per mitjà de l'Esperit (Cfr. Ef 2,22).
Sant Ciril·le d'Alexandria, bisbe
