«Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5, 7); dolçíssima és aquesta paraula «misericòrdia», germans caríssims, però si ja és dolç el nom, quant més la realitat mateixa. Tot i que tots vulguin que amb ells s'actui amb misericòrdia, no tots es comporten de manera que la mereixin. Mentre tots volen que s'actui amb misericòrdia cap a ells, pocs són els que l'exerceixen cap als altres.
O home, amb quina audàcia oses demanar allò que et negues a concedir als altres? Qui desitja obtenir misericòrdia al cel ha de concedir-la en aquesta terra. Atès, doncs, que tots nosaltres, germans caríssims, desitgem que se'ns faci misericòrdia, busquem fer-la protectora en aquest món, perquè sigui la nostra alliberadora en l'altre. Hi ha, en efecte, al cel una misericòrdia, a la qual s'arriba mitjançant les misericòrdies exercides aquí a la terra. L'Escriptura diu al respecte: Senyor, la teva misericòrdia és al cel (cf. Sal 35, 6).        
 Hi ha, doncs, una misericòrdia terrenal i una celestial, una misericòrdia humana i una divina. Quina és la misericòrdia humana? Aquella que es volgui a mirar les misèries dels pobres. Quina és, en canvi, la misericòrdia divina? Aquella, sens dubte, que et concedeix el perdó dels pecats.
El que la misericòrdia humana dona durant el nostre pelegrinatge, la misericòrdia divina ho restitueix a la pàtria. Déu, en efecte, en aquesta terra té gana i set en la persona de tots els pobres, com ell mateix ha dit: «Cada vegada que heu fet aquestes coses a un d'aquests meus germans més petits, ho heu fet a mi» (Mt 25, 40). Aquell Déu que es digna de recompensar al cel vol rebre-ho aquí a la terra.
I qui som nosaltres, que quan Déu dona volem rebre i quan demana no volem donar? Quan un pobre té gana, és Crist qui té gana, com ell mateix ha dit: «Tinc gana i no m'heu donat menjar» (Mt 25, 42). No menyspreïs, doncs, la misèria dels pobres, si vols esperar amb seguretat el perdó dels pecats. Crist, germans, té gana; ell es digna de tenir gana i set en tots els pobres; allò que rep a la terra ho restitueix al cel.
Què voleu, germans, i què demaneu quan veneu a l'església? Certament, res més que la misericòrdia de Déu. Doneu, doncs, la terrenal i obtindreu la celestial. El pobre us demana; també vosaltres demaneu a Déu; us demana un tros de pa; vosaltres demaneu la vida eterna. Doneu al pobre per merèixer rebre de Crist. Escolteu les seves paraules: «Doneu i us serà donat» (Lc 6, 38). No sé amb quina audàcia preteneu rebre allò que no voleu donar. Per tant, quan veneu a l'església, no negueu als pobres una esmòlina, encara que petita, segons les vostres possibilitats.

Dels «Discursos» de sant Cesari d'Arles, bisbe