Crist, llum de justícia que contemplem amb els ulls espirituals

É dolç, diu l'Eclesiàstic, aquesta llum (cf. Qo 11, 7) i és cosa molt bona per a la vista dels nostres ulls contemplar aquest sol visible. En efecte, sense la llum, el món seria sense bellesa i la vida sense ànima. Per això aquell primer contemplatiu de Déu que va ser Moisès va dir: I Déu va veure la llum i va dir que era una cosa bona (cf. Gn 1, 3).

Ma a nosaltres ens convé considerar la gran, vera i eterna llum que «il·lumina tot home que ve al món» (Jn 1, 9), és a dir, Crist Salvador i redemptor del món, el qual, fent-se home, va baixar fins al grau més baix de la condició humana. D'ell diu el profeta David: Canteu a Déu, innoveu al seu nom, feu camí a aquell que puja a l'oest, a aquell que es diu Senyor; i exulteu davant d'ell (cf. Sl 67, 5). Ha anomenat dolça la llum i ha preanunciat com a cosa bona el veure amb els propis ulls el sol de la glòria, és a dir, aquell que al temps de la divina encarnació va dir: «Jo sóc la llum del món; qui em segueix no caminarà en les tenebres, però tindrà la llum de la vida» (Jn 8, 12). I de nou: «I el judici és aquest: la llum ha vingut al món» (Jn 3, 19). El Senyor va prometre de substituir la llum que veiem amb els ulls corporals amb aquest sol espiritual de justícia que és veritablement dolçíssim per a aquells que han estat considerats dignes de ser ensenyats per ell. Ells van poder veure'l amb els seus ulls quan vivia i s'entretenia enmig dels homes com un home qualsevol, mentre que en realitat no era un qualsevol dels homes. Era també veritable Déu, i per això va fer que els cecs veiessin, els coixos caminassessin i els sords sentissin; va netejar els malalts de lepra i amb un simple comandament va cridar els morts a la vida.

Ma ara també és cosa veritablement dolçíssima dirigir cap a ell els ulls espirituals i contemplar i considerar la seva simple i divina bellesa, ser il·luminats i elevats per aquesta mateixa participació i comunicació, ser omplerts de dolçor espiritual, revestir-se de santedat, adquirir intel·ligència, i finalment ser omplerts de divina exultació i experimentar-la tots els dies de la vida present. Això ha revelat el savi Eclesiàstic quan va dir: Perquè també l'home viurà molts anys i en tots aquests trobarà alegria (cf. Qo 6, 3). En efecte, de tota alegria és plenament autor el Sol de justícia, per a aquells que el contemplen. A aquests el profeta David dirigeix la seva exhortació: «Exultin davant de Déu i cantin d'alegria» (Sl 67, 4), i de nou: «Exulteu, justos, en el Senyor: als homes rectes convé la lloança» (Sl 32, 1).

Sant Gregori d'Agrigent, bisbe