Se el predicador de la veritat, sense mentir, ha dit veritablement que tots aquells que volen viure piadosament en Crist pateixen persecució, ningú, penso jo, queda exclòs d'aquesta regla general, sinó aquell que descuida o no sap viure «amb sobrietat, amb justícia i pietat en aquest món» (Tt 2, 12).
Ma lluny de vosaltres sigui pertànyer al nombre d'aquells que tenen cases quieta, tranquil·les i segures, mentre la vara del Senyor no és sobre ells: passen la vida en prosperitat i en un instant descendiran a l'infern.
Al contrari, la vostra puretat i pietat mereixen i exigeixen – perquè sou acceptables i agradables a Déu – de ser refinades amb cops repetits fins a la sinceritat més completa. Si l'espasa de vegades es duplica i es triplica sobre vosaltres, cal estimar també tot això com a alegria i senyal d'amor.
L'espasa de doble tall està formada pels combats externs i pels temors interns; aquests últims es dupliquen o es triplicen quan l'esperit astut inquieta les fibres més íntimes del cor amb l'engany i amb les seduccions. Aquests tipus de combat fins ara els heu conegut prou, altrament hauria estat impossible assolir una pau i tranquil·litat interior tan admirable.
Es duplica i es triplica exteriorment l'espasa quan, sense motiu, neix una persecució per part d'homes d'Església en l'àmbit espiritual, on les ferides més greus són aquelles que vénen dels amics.
És aquesta la creu de Crist benaurada i desitjable que el fort Andreu va rebre amb ànim gojós, en la qual només el Vas d'elecció diu que hem de gloriar-nos.
Mireu, doncs, a l'autor i conservador de la fe, a Jesús que patí en la més gran innocència i també per part dels seus i va ser comptat entre els malfactors; i, bevent el calze tan gloriós del Senyor Jesús, doneu gràcies a Déu que ens dona tot bé.
El mateix Déu de l'amor i de la pau doni la pau als vostres cors i acceleri el vostre camí, per amagar-vos lluny dels intranquil·litats dels homes sota el resguard del seu rostre, fins que no us hagi introduït i trasplantat en aquella plenitud, on residireu per sempre en la bellesa de la pau, en les tendes de la confiança, en el descans de l'abundància.

Dels «Letters» de Sant Ramon de Penyafort, sacerdot