El do de l'Esperit Sant arriba quan Jesús puja al cel

Crist havia completat la seva missió a la terra, i per a nosaltres havia arribat el moment d'entrar en comunió amb la naturalesa del Verbo, és a dir, de passar de la vida natural d'abans a aquella que transcende l'existència humana. Però no podíem arribar-hi sinó fent-nos partícips de l'Esperit Sant.

El temps més adequat per a la missió de l'Esperit i per a la seva venuda sobre nosaltres era el que va seguir l'Ascensió de Crist al cel.

De fet, mentre Crist encara vivia amb el seu cos juntament amb els fidels, ell mateix, a parer meu, els dispensava tot bé. Però quan va arribar el moment establert d'ascendir al Pare celestial, era necessari que fos present als seus seguidors mitjançant l'Esperit i que residís mitjançant la fe en els nostres cors, perquè, tenint-lo en nosaltres, poguéssim dir amb confiança «Ave, Pare» i practiquéssim amb facilitat tota virtut, i a més fossim trobats forts i invencibles contra les emboscades del diable i els atacs dels homes, atès que posseïem l'Esperit Sant omnipotent.

És fàcil demostrar amb testimonis tant de l'Antic com del Nou Testament que l'Esperit, de fet, transforma en una altra naturalesa aquells en qui resideix i els renova en la seva vida.

Samuel, de fet, inspirat, dirigint la paraula a Saul, diu: L'Esperit del Senyor t'investirà i seràs transformat en un altre home (cf. 1 Sm 10, 6). Sant Pau, a més, diu: I nosaltres tots, amb el rostre descobert, contemplant com en un mirall la glòria del Senyor, som transformats en la mateixa imatge, de glòria en glòria, segons l'acció de l'Esperit del Senyor. I el Senyor és l'Esperit (cf. 2 Co 3, 17-18).

Mira com l'Esperit transforma, per dir-ho així, en una altra imatge aquells en qui resideix? De fet, porta amb facilitat del gust pels béns terrenals al gust pels béns purament celestials, i d'una timidesa inèrtil a una força d'ànima plena de coratge i de gran generositat.

Els discípolos estaven tan disposats i tan animats en l'ànim per l'Esperit Sant, que no eren en absolut vèncuts pels assalts dels persecutors, sinó fortament units a l'amor de Crist.

És cert, doncs, allò que diu el Salvador: Us és més convenient que jo me'n vagi al cel (cf. Jn 16, 7). De fet, aquell era el temps en què hauria de descendir l'Esperit Sant.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe