Les coses creades porten la petjada i la imatge de la saviesa. Atès que en nosaltres i en totes les altres coses es troba la imatge creada de la Saviesa, amb raó la veritable i operant Saviesa, atribuint a si mateixa allò que és propi de la seva natura, diu: El Senyor em va crear en les seves obres (cf. Pr 8, 22). D'aquesta manera el Senyor reclama per a si, com a cosa pròpia seva, tot allò que la nostra saviesa diu de ser i de tenir.

I això no perquè ell, que és creador, sigui objecte de creació, sinó per raó de la seva imatge impresa en les mateixes obres. Diu, doncs, així, com si parlés de si mateix. Expressa la mateixa cosa quan sentencia: «Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi» (Mt 10, 40), perquè en nosaltres està traçat el seu retrat. Així, tot i que ell no es pot comptar entre les coses creades, no obstant això, atès que en les coses es produeixen la seva forma i la seva figura i és a dir, en un cert sentit, ell mateix, diu: «El Senyor em va crear al principi de la seva activitat, abans de qualsevol de les seves obres» (Pr 8, 22). Ara bé, la raó per la qual en les coses creades hi ha el motlle de la saviesa és perquè el món conegués el Pare. En realitat, és precisament això allò que ensenya Pau: Perquè allò que de Déu es pot conèixer, és manifest per a ells; el mateix Déu els ho ha manifestat. Les seves perfeccions invisibles, el seu poder etern i la seva divinitat es poden contemplar, des de la creació del món, amb l'intel·lecte en les obres per ell completes (cf. Rm 1, 19-20). El passatge dels Proverbis, citat més amunt, no s'ha d'entendre del Verb creador, com si fos una criatura, sinó de la saviesa que resideix en nosaltres. Ella hi és veritablement, i per tant amb raó se n'affirma l'existència creada en nosaltres.

No obstant això, si els hereges no volen donar fe a aquestes afirmacions, ens responguin una mica: hi ha o no hi ha en les coses creades alguna forma de saviesa? Si no n'hi ha, per què llavors l'Apostol afirma amargament: «En el disseny sapient de Déu, el món amb tota la seva saviesa no va conèixer Déu»? (1 Cor 1, 21). Si no hi ha cap saviesa, per què a l'Escriptura es parla de tants savis? De fet, «El savi té por i s'allunya del mal» (Pr 14, 16); «Amb la saviesa es construeix la casa» (Pr 24, 3).

També l'Eclesiastès diu: «La saviesa de l'home il·lumina el seu rostre» (Qo 8, 1). Després reprendeix els temeraris dient: «No demanis: com mai els temps antics eren millors que el present? Perquè una tal pregunta no és inspirada per la saviesa» (Qo 7, 10).

Efectivament, en les coses creades hi ha la saviesa. Ho atesta el fill de Sirac amb les paraules següents: «Ell la va escampar per totes les seves obres, a cada mortal segons la seva generositat la va atorgar a qui l'estima» (Sir 1, 7-8). Ara bé, allò que es dona no és la natura divina de la Saviesa, que és en si mateixa indivisa i unigènita, sinó només la seva imatge que resplendeix en la creació. Si és així, per què hauria de semblar increïble que la mateixa Saviesa creadora, que és model i imatge de la saviesa i de la ciència escampada pel món, digui d'alguna manera de si mateixa: «El Senyor em va crear en les seves obres?». Allò que ha estat creat és la saviesa que és en les realitats del nostre univers. Per aquesta saviesa «els cels narren la glòria de Déu, i l'obra de les seves mans anuncia el firmament» (Sal 18, 1). L'altra Saviesa, en canvi, no és creada, sinó creadora.

Sant Atanasi, bisbe