L'Eucaristia alimenta també el cos

Si la carn no es salvada, llavors ni el Senyor ens ha redimits amb el seu sang, ni la copa de l'Eucaristia és la comunió del seu sang, ni el pa que trencuem és la comunió del seu cos. El sang, en efecte, no prové sinó de les venes i de la carn i de tota la substància de l'home en la qual realment s'ha encarnat el Verbo de Déu. Ens ha redimits amb el seu sang, com diu també el seu Apòstol: en ell tenim la redempció i el perdó dels pecats per mitjà del seu sang (cf. Ef 1, 7).

Nosaltres som els seus membres, però som alimentats pels éssers creats, que ell mateix posa a la nostra disposició, fent sortir el seu sol i caure la pluja com vol. Aquesta copa, que prové de la creació, ell ha declarat que és el seu sang, amb el qual alimenta el nostre sang. Així mateix, aquest pa, que prové de la creació, ell ha assegurat que és el seu cos amb el qual alimenta els nostres cossos.

El vi barrejat a la copa i el pa preparat reben la paraula de Déu i es converteixen en Eucaristia, és a dir, cos i sang de Crist. D'ells és alimentada i pren consistència la substància de la nostra carn. I llavors, com poden alguns afirmar que la carn no és capaç de rebre el don de Déu, és a dir, la vida eterna, quan és alimentada pel sang i pel cos de Crist, al qual pertany com a part dels seus membres? Ho diu l'Apòstol a la carta als Efesis: Som membres del seu cos, de la seva carn i dels seus ossos (cf. Ef 5, 30), i aquestes coses no les diu d'un home espiritual i invisible —un esperit, en efecte, no té ni ossos ni carn (cf. Lc 24, 39)—, sinó d'un home veritable, que consta de carn, nervis i ossos, i que és alimentat per la copa que és el sang de Crist i sostingut pel pa, que és el cos de Crist.

La vinya, plantada a la terra, porta fruit a la seva hora, i el gra de blat caigut a la terra, i en ella dissolt, ressorgeix multiplicat per virtut de l'Esperit de Déu, que abraça tota cosa. Tot això, aleshores, per la saviesa és posat a la disposició de l'home, i, rebent la paraula de Déu, es converteix en Eucaristia, és a dir, cos i sang de Crist. Així també els nostres cossos, alimentats per l'Eucaristia, dipositats a la terra i anats en dissolució, ressorgiran a la seva hora, perquè el Verbo els dona la resurrecció, a glòria de Déu Pare. Ell envolta d'immortalitat aquest cos mortal, i atorga gratuïtament la incorrupció a la carn corruptible. D'aquesta manera la força de Déu es manifesta plenament en la debilitat dels homes.

Sant Ireneu, bisbe.