Il misteri de la seva Transfiguració Jesús el manifestà als seus discípols al mont Tabor. Ell els havia parlat del regne de Déu i de la seva segona vinguda en la glòria. Però això potser no havia tingut per a ells una força de persuasió suficient. I aleshores el Senyor, per fer ferma i profunda la seva fe i perquè, a través dels fets presents, arribessin a la certesa dels esdeveniments futurs, volgué mostrar el fulgor de la seva divinitat i així oferir-los una imatge prefigurativa del regne dels cels. I precisament perquè la distància d'aquelles realitats a venir no fos motiu d'una fe més languida, els va preavertir dient: Hi ha alguns entre els presents que no moriran fins que no vegin el Fill de l'home venir en la glòria del seu Pare (cf. Mt 16, 28).
L'evangelista, per la seva part, amb la finalitat de provar que Crist podia tot allò que volia, va afegir: «Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el seu germà, i els dugué a part, a un alt mont. I allà fou transfigurat davant d'ells; el seu rostre brillà com el sol i les seves vestes es feren blanques com la llum. I vèren com apareixien davant d'ells Moisès i Elia, que conversaven amb ell» (Mt 17, 1-3).
Aquí tenim les realtats meravelloses de la solennitat present, aquí tenim el misteri de salvació que troba compliment per a nosaltres avui al mont, aquí tenim allò que ara ens reuneix: la mort i alhora la glòria del Crist.    
Per penetrar en el contingut íntim d'aquests misteris inefables i sagrats, junts amb els discípols escollits i il·luminats per Crist, escoltem Déu que amb la seva veu misteriosa ens crida a ell insistentment des d'alt. Portem-nos-hi allà sol·lícits. Fins i tot, osaria dir, hi anem com Jesús, que ara des del cel es fa la nostra guia i el nostre cap de fila. Amb ell serem envoltats d'aquella llum que només l'ull de la fe pot veure. La nostra fisonomia espiritual es transformarà i es modelarà sobre la seva. Com ell entrarem en una condició estable de transfiguració, perquè serem participants de la natura divina i serem preparats per a la vida beatífica.
Correm fiduciosos i alegres allà on ens crida, entrem a la núvol, fem-nos com Moisès i Elia, com Jaume i Joan.
Com Pere, deixem-nos prendre totalment per la visió de la glòria divina. Deixem-nos transfigurar per aquesta gloriosa transfiguració, portar-nos lluny de la terra i transportar-nos fora del món. Abandonem la carn, abandonem el món creat i dirigim-nos al Creador, al qual Pere, en èxtasi i fora de si, va dir: «Senyor, és bonic per a nosaltres romandre aquí» (Mt 17, 4).
Realment, o Pere, és de veritat «bonic romandre aquí» amb Jesús i romandre-hi aquí per a tots els segles. Què hi ha de més feliç, de més preciós, de més sant que estar amb Déu, conformar-se a ell, trobar-se en la seva llum?
Certament, cadascú de nosaltres sent de tenir amb si Déu i de ser transfigurat en la seva imatge. Aleshores exclami també amb goig: «És bonic per a nosaltres romandre aquí», on totes les coses són esplendor, goig, beatitud i júbil. Romandre aquí on l'ànima roman immersa en la pau, en la serenitat i en les delícies; aquí on Crist mostra el seu rostre, aquí on ell habita amb el Pare. Aquí entra en el lloc on ens trobem i diu: «Avui la salvació ha entrat en aquesta casa» (Lc 19, 9). Aquí es troben amuntegats tots els tresors eterns. Aquí es veuen representades com en un mirall les imatges de les primícies i de la realitat dels segles futurs.

Del «Discurs pronunciat el dia de la Transfiguració del Senyor» d'Anastasi Sinaita, bisbe