Prima di tota altra cosa, heu de demanar a Déu amb pregàries insistents que ell vulgui portar a terme les obres de bé que tu has començat, perquè no s'hagi de pesar pels nostres mals fets després que s'ha dignat de cridar-nos per ser els seus fills. En canvi dels seus dons, li devem obediència contínua. Si no ho fem així, ell, com a pare indignat, es veurà obligat un dia a desheretar els seus fills i, com a senyor temible, irat pels nostres delictes, condemnarà al càstig etern aquells malvats que no han volgut seguir-lo cap a la glòria.
Desporem-nos, doncs, un cop per sempre de la crida de l'Escriptura que diu: Ja és hora de llevar-nos del son (cf. Rm 13, 11). Obrim els ulls a la llum divina, escoltem atentament la veu amonestadora que Déu ens dirigeix cada dia: «Avui, si escolteu la seva veu, no endureixiu els vostres cors» (Sal 94, 8). I encara: «Qui té orelles, escolti el que l'Esperit diu a les esglésies» (Ap 2, 7).
I què diu? Vineu, fills, escolteu, us ensenyaré el temor del Senyor. Camineu mentre teniu la llum de la vida, perquè no us sorprenguin les tenebres de la mort (cf. Jn 12, 35).
El Senyor busca en la multitud del poble el seu obrer i diu: Hi ha algú que desitja la vida i anhela passar dies feliços? (cf. Sal 33, 13). Si tu, en sentir aquestes paraules, respon: Jo ho vull! Déu et diu: Si vols posseir la vida vera i perpètua, preserva la llengua del mal i els teus llavis no pronuncin mentida: fuig del mal i fes el bé: busca la pau i segueix-la (cf. Sal 33, 14-15). I si feu això, els meus ulls seran sobre vosaltres i les meves orelles estaran atentes a les vostres pregàries: abans que em demaneu, diré: Aquí estic.
Què hi ha de més dolç, estimats germans, que aquesta veu del Senyor que ens convida? Escolteu, ja que ens estima, ens mostra el camí de la vida.
Per tant, amb els malucs ceñits de fe i de la pràctica d'obres bones, amb la guia de l'Evangeli, endinsem-nos pels seus camins, per merèixer de veure al seu regne aquell que ens ha cridat. Com hi ha un zel dolent i amarg que allunya de Déu i condueix a l'infern, així hi ha un zel bo que allunya dels vicios i condueix a Déu i a la vida eterna. En aquest zel els monjos s'han d'exercitar amb amor molt viu; i per tant, s'han de prevenir l'un l'altre en donar-se honor, suportin amb màxima paciència les malalties físiques i morals dels altres, s'ofereixin a la competència d'obediència mútua. Ningú busqui el seu propi interès, sinó més aviat el dels altres, estimin els germans amb afecte pur, temin Déu, vulguin bé al seu abat amb caritat sincera i humil.
   No posem absolutament res per davant de Crist i així ell, en canvi, ens portarà tots a la vida eterna.

De la «Regla» de Sant Benet, abat