Meditem ambiciósament el misteri de la benedicció que Déu dona als homes i veiem quins són els camins que hi condueixen. Repassem els esdeveniments des de l'inici.
Per quina raó el nostre patriarca Abraham va ser beneït? No va ser potser perquè va exercir la justícia i la veritat mitjançant la fe? Isaac, ple de confiança, es va deixar conduir de bona gana al sacrifici, coneixent el futur. Jacob, en humilitat, a causa del germà, va abandonar la seva terra i es va dirigir a casa de Laban, al qual va prestar servei, i li van ser donats els dotze escarps d'Israel.
Ara, si algú, amb ànima sincera, passa en revista un per un els dons que Déu ha concedit, en reconeixerà la magnificència. De Jacob, de fet, van tenir origen tots els sacerdots i els levites que serveixen a l'altar de Déu, d'ell ve el Senyor Jesucrist segons la carn, d'ell els reis, els prínceps i els comandants de la tribu de Judà. I tampoc les seves altres tribus no es troben en menor honor, pel fet que el Senyor promet: «La teva descendència serà nombrosa com les estrelles del cel» (Gn 15, 5; 22, 17; 26, 4).
Tots ells, doncs, s'han adquirit glòria i grandesa no per si mateixos ni per les seves obres ni per la justícia amb què van actuar, sinó més aviat per la voluntat de Déu. També nosaltres, per tant, cridats en Crist Jesucrist, per gràcia de la seva voluntat, som justificats no pel nostre mèrit, ni per la nostra saviesa o intel·ligència o pietat o altra obra que puguem haver completat, encara que sigui amb santedat d'intenció, sinó mitjançant la fe, amb la qual Déu omnipotent ha justificat tots des de l'inici. A ell sigui glòria pels segles dels segles. Amen.
Què farem, doncs, germans? Deixarem les bones obres i abandonarem la caritat? El Senyor mai permeti que ens succeeixi tal desgràcia, sinó que ens afanyem a completar tota obra bona. Fins i tot siguin les obres santes la font de la nostra alegria. Imitem en això el Creador i Senyor de totes les coses, que es rejou del que completa.
Ell ha establert els cels amb la seva sobirana potència i els ha ordenat amb la incomprensible saviesa; va separar també la terra de l'aigua que l'envolta i la va consolidar sobre el segur fonament de la seva voluntat. Va cridar a l'existència, amb un seu comandament, els animals que es mouen a la terra; així mateix, havent preparat abans la mar, hi va tancar amb la seva potència els animals que hi viuen.
Per sobre de tot va plasmar amb les seves mans santes i puríssimes aquell ésser superior i excel·lent que és l'home, com a expressió de la seva imatge. Així diu, de fet, Déu: Fem l'home a nostra imatge i semblança; i Déu féu l'home, home i dona els creà (cf. Gn 1, 26-27).
Completada la creació, la va trobar bella, la va beneir i va ordenar als éssers vius: «Creixeu i multipliqueu-vos» (Gn 1, 28).
Tinguem present com tots els justos s'adornaven de bones obres, i com el mateix Senyor se'n va adornar per la seva part i se'n va rejugar. Davant d'un tal model, adherim-nos amb promptitud a la seva voluntat i amb tota energia complem les obres de la justícia.

Sant Climent I, papa