Veu d'un que crida al desert: «Prepareu el camí del Senyor, aplanau al desert el camí per al nostre Déu» (Is 40, 3).
Declarà obertament que les coses referides en el vaticini, és a dir, l'advendiment de la glòria del Senyor i la manifestació a tota la humanitat de la salvació de Déu, s'haurien de realitzar no a Jerusalem, sinó al desert. I això es va realitzar històricament i literalment quan Joan Baptista predicà l'advendiment salvífic de Déu al desert del Jordà, on precisament es manifestà la salvació de Déu. En efecte, Crist i la seva glòria aparegueren clarament a tothom quan, després del seu bateig, s'obriren els cels i l'Esperit Sant, descendent en forma de colom, se'n posà sobre ell i ressonà la veu del Pare que donava testimoni del Fill: «Aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut. Escolteu-lo» (Mt 17, 5).
 Però tot això s'ha d'entendre també en un sentit alegòric. Déu estava a punt de venir a aquell desert, sempre escarpat i inaccessible, que era la humanitat. Aquesta, en efecte, era un desert completament tancat al coneixement de Déu i barrat a tot just i profeta. Aquella veu, però, imposa d'obrir un camí cap a ell al Verbo de Déu; mana d'aplanar el terreny accidentat i escarpat que hi condueix, perquè, venint, hi pugui entrar: Prepareu el camí del Senyor (cf. Ml 3, 1).
La preparació és l'evangelització del món, és la gràcia confortadora. Elles comuniquen a la humanitat el coneixement de la salvació de Déu.
«Puja a un turó alt, tu que portes bones notícies a Sion; alça la veu amb força, tu que portes bones notícies a Jerusalem» (Is 40, 9).
Abans s'havia parlat de la veu que ressonava al desert; ara, amb aquestes expressions, s'hi fa al·lusió, de manera força pintoresca, als anunciadors més immediats de la venuda de Déu i a la seva venuda mateixa. En efecte, abans es parla de la profecia de Joan Baptista i després dels evangelitzadors.
Però quina és la Sion a la qual es refereixen aquelles paraules? Certament aquella que abans es deia Jerusalem. També ella era un turó, com afirma l'Escriptura quan diu: «El turó de Sion, on has pres la teva residència» (Sal 73, 2); i l'Apostol: «Us heu acostat al turó de Sion» (Hb 12, 22). Però en un sentit superior, la Sion que fa conèixer la venuda de Crist és el cor dels apòstols, escollit de mig del poble de la circumcisió.
Sí, aquesta, en efecte, és la Sion i la Jerusalem que acollí la salvació de Déu i que està situada sobre el turó de Déu, és a dir, està fonamentada sobre el Verbo unigènit del Pare. A ella se li mana de pujar primer a un turó sublim i d'anunciar, després, la salvació de Déu.
De qui és figura, en efecte, aquell que porta bones notícies, si no de la schiera dels evangelitzadors? I què vol dir evangelitzar, si no portar a tots els homes, i primer de tot a les ciutats de Judà, el bon anunci de la venuda de Crist a la terra?

Del «Comentari sobre el profeta Isaïa» d'Eusi, bisbe de Cesarea