"Com havíeu sentit així ho hem vist" (Sal 47, 9). O Església benaurada! En un primer temps vas sentir, després vas veure. L'Església va escoltar, rebent les promeses, ara veu en la realitat; va escoltar en les profecies, ara contempla en l'Evangeli. De fet, allò que ara s'acompleix, abans ja havia estat profetitzat.
Alça els ulls i llança una mirada al món! Contempla la teva herència estesa fins als confins de la terra; veus ara que ja s'ha realitzat allò que havia estat predit: «A ell es prostraran tots els reis, el serviran totes les nacions» (Sal 71, 11). Veus com ja s'ha complert allò que va ser dit: «Alça't, Déu, per sobre els cels: sobre tota la terra la teva glòria» (Sal 107, 6). Contempla aquell que va tenir les mans i els peus travessats per claus, els ossos dels quals penjaven de la creu i foren comptats, i sobre les seves vestidures van ser tirades les sortides. Admira regnant aquell que ells van veure penjat de la creu. Contempla, assegut als cels, aquell que ells van menysprear, mentre era pelegrí a la terra. Veus finalment realitzades les paraules: «Recordaran i tornaran al Senyor tots els confins de la terra, es prostraran davant d'ell totes les famílies dels pobles» (Sal 21, 28). Davant d'aquesta visió, exclama amb goig: «Com havíem sentit, hem vist» (Sal 47, 9).
Justament és així com l'Església és convocada per tots els pobles: «Escolta, filla, mira, presta l'orella, oblida el teu poble i la casa del teu pare» (Sal 44, 11). Escolta i mira; escolta primer allò que no veus, veuràs després allò que has sentit. El Senyor va dir: «Un poble que no em coneixia m'ha servit; en sentir-me immediatament m'obeïen» (Sal 17, 44-45). El poble va obeir després d'haver només sentit amb les orelles. Per tant, abans no havia vist.
I no recordes tampoc les paraules: «Veuran un fet mai a ells contat i comprendran allò que mai havien sentit»? (Is 52, 15). Aquells als quals no van ser enviats els profetes van ser els primers a escoltar i a comprendre els profetes; aquells que en un primer temps no els havien sentit, després, sentint-los, n'van quedar admirats. Aquells, en canvi, als quals van ser enviats els profetes, van romandre insensibles, portant amb ells els volums de la Llei, però sense comprendre'n les veritats. Possueixen les taules de l'aliança, però sense aconseguir-ne l'herència. Nosaltres, en canvi, «com havíem sentit, així hem vist». 
«A la ciutat del Senyor dels exèrcits, a la ciutat del nostre Déu» (Sal 47, 9). Allà hem sentit, allà hem vist. «Déu l'ha fonamentada per sempre» (Sal 47, 9). No s'envaneixin aquells que diuen: Aquí és el Crist o allà. Qui diu: Aquí és, allà és, inclina cap a una part. Però Déu ha promès la unitat: Els reis s'han reunit junts, no s'han dividit amb els cismes (cf. Sal 47, 5). Però potser, penses, aquesta ciutat, que ara domina el món, un dia serà destruïda! No serà mai! «Déu l'ha fonamentada per sempre». Doncs, si Déu l'ha fonamentada per l'eternitat, per què tems que el seu fonament es vengui a terra?

Del "Comentari als Salmos" de sant Agustí, bisbe