Ambrogio, vescovo
T'ha estat dit anteriorment de no creure només en allò que veus perquè no diguis: Potser aquesta és aquella gran mister que l'ull no va veure, ni l'orella va sentir, ni mai va entrar en el cor d'un home? (cf. 1 Cor 2, 9). Veig les aigües que veia cada dia. Aquestes aigües en les quals sovint m'he immers sense em purificar, són precisament elles les que han de purificar-me? D'aquí aprèn que l'aigua no purifica sense l'Esperit.
És per això que has llegit que en el bateig tres testimonis són concordes (cf. 1 Jv 5, 8): l'aigua, el sang i l'Esperit, perquè si n'elimines un sol, no hi ha més el sacramento del bateig. De fet, quin és l'aigua sense la creu de Crist, sinó una cosa ordinària sense cap eficàcia sacramental? D'altra banda, sense aigua no hi ha misteri de regeneració, perquè «si un no neix d'aigua i d'Esperit, no pot entrar al regne de Déu» (Jv 3, 5). Fins i tot un catecúmen creu en la creu del Senyor Jesús amb la qual ell també és marcat, però si no ha estat batejat en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant no pot rebre la remissió dels pecats ni tampoc atreure el don de la gràcia espiritual.
Per tant, aquell Siri es va immers a l'aigua set vegades sota la Llei, però tu has estat batejat en el nom de la Trinitat. Has confessat el Pare – recorda't d'allò que has fet –, has confessat el Fill, has confessat l'Esperit. Segueix l'ordre de les coses. En aquesta fe has mort al món, has ressuscitat a Déu i, gairebé enterrat en aquell element del món, és a dir a l'aigua baptismal, has mort al pecat, has ressuscitat a la vida eterna. Crea doncs que les aigües no són ineficaces.
Així, aquell paralític de la piscina Probàtica esperava un home. I quin home, sinó el Senyor Jesús, nascut de la Verge Maria? A la seva venuda hauria operat la lliberació, no més mitjançant la seva ombra, però amb la realitat de la seva presència. No més d'un sol, però de tots.
És a dir, ell era de qui s'esperava la venuda, ell del qual Déu Pare va dir a Joan Baptista: «L'home sobre el qual veuràs baixar i romandre l'Esperit és aquell que bateja en Esperit Sant» (Jv 1, 33). Era aquell del qual Joan va donar testimoni dient: «He vist l'Esperit baixar com una colom del cel i posar-se sobre ell» (Jv 1, 32). I aquí per quina raó l'Esperit va baixar en forma de colom, sinó perquè tu vegeu, perquè tu coneguis que també aquella colom, que el just Noè va fer sortir de l'arca, era figura d'aquesta colom, és a dir, perquè tu reconeguessis la figura del sacramento?
I per què dubtar encara després que en l'evangeli et proclami clarament el Pare dient: «Aquest és el Fill meu en qui m'he complagut» (Mt 3, 17)?. Et proclama el Fill sobre el qual l'Esperit Sant s'ha manifestat en forma de colom. Et proclama l'Esperit Sant que ha baixat en forma de colom. Et proclama David: «El Senyor troba sobre les aigües, el Déu de la glòria escampa el tro, el Senyor, sobre l'immensitat de les aigües» (Sal 28, 3). La Escriptura mateixa et testifica que a les pregàries de Gedeó el foc va baixar del cel (Jc 6, 17-21) i a aquelles d'Elies va ser enviat el foc que va consagrar el sacrifici (1 R 18, 38).
No facis atenció als mèrits de les persones sinó al ministre dels sacerdots. Que si mires als mèrits, com estimes Elies, així comptaràs també dels mèrits de Pere i Pau, els quals ens han transmès aquest misteri rebut del Senyor Jesús. A ells era enviat un foc visible perquè creguessin, en canvi en nosaltres, que creiem, actua un foc invisible; a ells en figura, a nosaltres per proclamació. El Senyor Jesús va dir: On hi ha dos o tres, allà sóc jo també (cf. Mt 18, 20). Crec per tant que quan és invocat des de les pregàries dels sacerdots és present. Quant més no es degrà d'acordar la seva presència on és l'Església, on són els misteris?
Has baixat doncs al font baptismal. Recorda't del que has respost: que creus en el Pare, que creus en el Fill, que creus en l'Esperit Sant. No has dit: Crec en un major, en un menor, en un últim, però, amb l'compromís de la teva paraula, t'has obligat a creure en el Fill com creus en el Pare, a creure en l'Esperit Sant com creus en el Fill, i, si una diferència fas, és que, tractant-se de la mort en creu, la creus només de Jesús Crist.
Del tractat «Sobre els misteris» de Sant Ambròs, bisbe
És per això que has llegit que en el bateig tres testimonis són concordes (cf. 1 Jv 5, 8): l'aigua, el sang i l'Esperit, perquè si n'elimines un sol, no hi ha més el sacramento del bateig. De fet, quin és l'aigua sense la creu de Crist, sinó una cosa ordinària sense cap eficàcia sacramental? D'altra banda, sense aigua no hi ha misteri de regeneració, perquè «si un no neix d'aigua i d'Esperit, no pot entrar al regne de Déu» (Jv 3, 5). Fins i tot un catecúmen creu en la creu del Senyor Jesús amb la qual ell també és marcat, però si no ha estat batejat en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant no pot rebre la remissió dels pecats ni tampoc atreure el don de la gràcia espiritual.
Per tant, aquell Siri es va immers a l'aigua set vegades sota la Llei, però tu has estat batejat en el nom de la Trinitat. Has confessat el Pare – recorda't d'allò que has fet –, has confessat el Fill, has confessat l'Esperit. Segueix l'ordre de les coses. En aquesta fe has mort al món, has ressuscitat a Déu i, gairebé enterrat en aquell element del món, és a dir a l'aigua baptismal, has mort al pecat, has ressuscitat a la vida eterna. Crea doncs que les aigües no són ineficaces.
Així, aquell paralític de la piscina Probàtica esperava un home. I quin home, sinó el Senyor Jesús, nascut de la Verge Maria? A la seva venuda hauria operat la lliberació, no més mitjançant la seva ombra, però amb la realitat de la seva presència. No més d'un sol, però de tots.
És a dir, ell era de qui s'esperava la venuda, ell del qual Déu Pare va dir a Joan Baptista: «L'home sobre el qual veuràs baixar i romandre l'Esperit és aquell que bateja en Esperit Sant» (Jv 1, 33). Era aquell del qual Joan va donar testimoni dient: «He vist l'Esperit baixar com una colom del cel i posar-se sobre ell» (Jv 1, 32). I aquí per quina raó l'Esperit va baixar en forma de colom, sinó perquè tu vegeu, perquè tu coneguis que també aquella colom, que el just Noè va fer sortir de l'arca, era figura d'aquesta colom, és a dir, perquè tu reconeguessis la figura del sacramento?
I per què dubtar encara després que en l'evangeli et proclami clarament el Pare dient: «Aquest és el Fill meu en qui m'he complagut» (Mt 3, 17)?. Et proclama el Fill sobre el qual l'Esperit Sant s'ha manifestat en forma de colom. Et proclama l'Esperit Sant que ha baixat en forma de colom. Et proclama David: «El Senyor troba sobre les aigües, el Déu de la glòria escampa el tro, el Senyor, sobre l'immensitat de les aigües» (Sal 28, 3). La Escriptura mateixa et testifica que a les pregàries de Gedeó el foc va baixar del cel (Jc 6, 17-21) i a aquelles d'Elies va ser enviat el foc que va consagrar el sacrifici (1 R 18, 38).
No facis atenció als mèrits de les persones sinó al ministre dels sacerdots. Que si mires als mèrits, com estimes Elies, així comptaràs també dels mèrits de Pere i Pau, els quals ens han transmès aquest misteri rebut del Senyor Jesús. A ells era enviat un foc visible perquè creguessin, en canvi en nosaltres, que creiem, actua un foc invisible; a ells en figura, a nosaltres per proclamació. El Senyor Jesús va dir: On hi ha dos o tres, allà sóc jo també (cf. Mt 18, 20). Crec per tant que quan és invocat des de les pregàries dels sacerdots és present. Quant més no es degrà d'acordar la seva presència on és l'Església, on són els misteris?
Has baixat doncs al font baptismal. Recorda't del que has respost: que creus en el Pare, que creus en el Fill, que creus en l'Esperit Sant. No has dit: Crec en un major, en un menor, en un últim, però, amb l'compromís de la teva paraula, t'has obligat a creure en el Fill com creus en el Pare, a creure en l'Esperit Sant com creus en el Fill, i, si una diferència fas, és que, tractant-se de la mort en creu, la creus només de Jesús Crist.
Del tractat «Sobre els misteris» de Sant Ambròs, bisbe
