Nosaltres també, guiats per l'Esperit, pujem de glòria en glòria

Maria meditava en el seu cor tot allò que assimilava amb la lectura, la vista, l'oïda, i quin gran creixement realitzava en la fe, quina adquisició feia en mèrits, de quanta saviesa era il·luminada i de quin incendi de caritat anava sempre més en flames!

Obria cap a si mateixa la porta dels misteris celestials i s'omplia d'alegria, s'enriquia copiosament amb el don de l'Esperit, orientant-se cap a Déu, i al mateix temps es conservava en la seva profunda humilitat.
L'obra del don diví té això de característic, que eleva dels abismes al vèrtex i porta de glòria en glòria.
Beata el cor de la Verge Maria que, tenint en si mateixa l'Esperit i gaudint del seu ensenyament, romania docil a la voluntat del Verbo de Déu!

Maria no era moguda per un seu sentiment o per pròpies ganes, però sentia externament els camins de la fe que la saviesa li suggeria interiorment. I veritablement s'adequava a aquella Saviesa divina, que es construeix a si mateixa l'habitatge de la casa de l'Església, de servir-se de Maria santíssima per inculcar l'observança de la llei, la norma de la unitat i l'exigència de l'oferta espiritual.
Oh ànima fidel, imita la Verge Maria. Entra al temple del teu cor per ser renovada espiritualment i obtenir el perdó dels teus pecats. Recorda que Déu busca més aviat la intenció, amb la qual complim les nostres accions, que l'obra mateixa que nosaltres fem. Per tant, tant si ens adrecem amb l'ànima a Déu mitjançant la contemplació i ens dediquem a ell, com si atencem al progrés de les virtuts i ens ocupem assíduament en obres bones al servei del proisme, ho fem tot de manera de sentir-nos sempre impulsats per la caritat. Repetim, de fet, que l'oferta espiritual que ens purifica i puja agradosa a Déu, no és tant l'obra de les nostres mans en si mateixa, com el sacrifici espiritual que s'immola al temple del cor, reanimat per la presència i el plaer de Crist Senyor nostre.

Sant Llorenç Giustiniani, bisbe