«Ell és la nostra pau, aquell que ha fet de dos un sol poble» (Ef 2, 14). Pensant que Crist és la pau, demostrarem que portem dignament el nom de cristians si, mitjançant aquella pau que és en nosaltres, expressem Crist amb la nostra vida. Ell va matar l'inimitat (cf. Ef 2, 16), com diu l'Apostol. Per tant, no hem de permetre absolutament que torni a prendre vida en nosaltres, sinó mostrar clarament que és del tot morta. No la resucitem de nou després que hagi estat matada per Déu per la nostra salut, no ens adirem a la ruïna de les nostres ànimes i no evocuem a la memòria les ofenses rebudes, no cometem l'error de tornar a l'existència aquella que, afortunadament, ha estat extingida.
Atès que posem Crist, que és la pau, així mateix matem l'inimitat per practicar en la nostra vida la fe en ell.
Ell va enderrocar en si mateix el mur que dividia els dos homes, en féu un sol, restablint la pau no només amb aquells que ens combaten des de fora, sinó també amb aquells que suscitaven conteses en nosaltres mateixos. Així, la carn no podrà tenir més desitjos contraris a l'esperit i l'esperit desitjos contraris a la carn, sinó que la prudència de la carn serà subjecta a la llei divina. Aleshores, reconstituïts en un home nou i amant de la pau i, de dos, fets un home sol, ens convertirem en habitatge de la pau.
La pau és la concòrdia entre dos éssers contrastants. Per tant, ara que ha estat eliminada la guerra interna de la nostra naturalesa, coltivem en nosaltres la pau; aleshores nosaltres mateixos ens convertirem en pau i demostrarem que aquest apel·latiu de Crist és veritable i autèntic també en nosaltres.
Crist és la llum veritable lluny de tota mentida. Aprenem d'això que també la nostra vida ha d'ésser il·luminada pels raigs de la veritable llum. Els raigs del sol de justícia són les mateixes virtuts que resplendeixen i ens il·luminen perquè rebutgem les obres de les tenebres i caminem honestament com a la llum del dia (cf. Rm 13, 13). Detestem l'actuar clandestí i tenebrós i ho fem tot a la llum del dia, i així també nosaltres ens convertirem en llum i, com és propi de la llum, il·luminarem els altres mitjançant les nostres bones obres.
Crist és la nostra santificació, per tant, abstenim-nos de les accions i dels pensaments malvats i impurs. Així, ens mostrarem realment participants del seu nom i manifestarem la força de la santedat no només amb paraules, sinó també amb les obres.

Sant Gregori de Nissa, bisbe
Del tractat «L'ideal perfecte del cristià»