Ningú home en veritat ha mai vist Déu, ni l'ha fet conèixer, però ell mateix s'ha revelat. I s'ha revelat en la fe, a la qual només és concedit de veure Déu. En efecte, Déu, Senyor i Creador de l'univers, aquell que ha donat origen a tota cosa i ho ha disposat tot segons un ordre, no només estima els homes, sinó que també és longànim. I ell sempre ho va ser, ho és encara i ho serà: amorós, bo, tolerant, fidel; ell sol és realment bo. I havent concebut ell en el cor un disseny gran i inefable, el comunica al seu Fill únic.
Per tot el temps, doncs, en què conservava i custodiava en el misteri el seu pla sapient, semblava que ens desatendia i no se'n donava pensament de nosaltres; però quan per mitjà del seu Fill predilecte va revelar i va fer conèixer allò que havia estat preparat des de l'inici, tot plegat ens va oferir: gaudir dels seus beneficis i contemplar-los i entendre'ls. Qui de nosaltres s'hauria esperat tots aquests favors?
Després d'haver disposat tot dins seu juntament amb el Fill, va permetre que nosaltres, fins al temps esmentat, restéssim a la merèsia d'instints desordenats i fóssim arrossegats fora del camí recte pels plaers i les cobejes, seguint el nostre arbitri. Certament no es complaia dels nostres pecats, però els suportava; tampoc podia aprovar aquell temps d'iniquitat, però preparava l'era actual de justícia, perquè, reconeixent-nos en aquell temps clarament indignes de la vida a causa de les nostres obres, en fóssim dignes en virtut de la seva misericòrdia, i perquè, després d'haver mostrat la nostra impossibilitat d'entrar amb les nostres forces en el seu regne, en fóssim capaços per la seva potència.
Quan després va arribar al cim la nostra injustícia i va ser ja clar que només li sobrevenia, com a merèix, el càstig i la mort, i havia arribat el temps preestablert per Déu per revelar el seu amor i la seva potència (o immensa bondat i amor de Déu!), ell no ens va prendre en odi, ni ens va rebutjar, ni es va venjar. Al contrari, ens va suportar amb paciència. En la seva misericòrdia va prendre sobre si els nostres pecats. Va donar espontàniament el seu Fill com a preu del nostre rescat: el sant pels impis, l'innocent pels mals, el just pels iniques, l'incorruptible pels corruptibles, l'immortal pels mortals. Què hauria pogut esborrar les nostres culpes, si no la seva justícia? Com hauríem pogut nosaltres, extraviats i impis, trobar la justícia si no en el Fill únic de Déu?
Oh dolça intercanvi, oh inefable creació, oh impredictible riquesa de beneficis: la injustícia de molts era perdonada per un sol just i la justícia d'un sol treia l'impietat de molts!

De la «Carta a Diògenès»