È dit a l'Escriptura: «Ell (Déu) fustiga qualsevol que reconeix com a fill» (Hb 12, 6), i tu dius: Potser per tu hi haurà una excepció. Però recorda't ben que si un è exempt del flagell dels càstigs, è exclòs del nombre dels fills. Per tant, diràs, ell fustiga pròpiament cada fill? Cert, ell fustiga cada fill, com va colpejar fins i tot el seu Unigènit. Aquest Fill únic, nascut de la substància del Pare, era el Verb igual al Pare en la natura divina, aquell per qui han estat fetes totes les coses. I ben ell no va donar mai cap motiu per ser colpejat. I tot i això, es va revestir del cos amb aquest propòsit, per no quedar-se sense flagell. Ara, qui fustiga l'Unigènit, encara que sense pecat, deixarà exempt del patiment el fill adoptiu i pecador? L'Apostol diu que hem estat cridats a l'adopció. Hem rebut l'adopció de fills per ser hereus juntament amb l'Unigènit, i per ser junts la seva herència: «Demana'm, et donaré en possessió els pobles» (Sal 2, 8). Ell ens va donar l'exemple amb els seus patiments.
Però cert, el débil, per no sucumbir a les futures temptacions, no ha de ser enganyat amb falses esperances, ni avilitat amb perspectives aterridores. Has de dir-li: «Prepara't per a la temptació» (Sir 2, 1). Potser començarà a vacil&lgrave;, a tremolar tot, a retrocedir. Però fins i tot aquesta altra veritat has de dir-li: «Déu è fidel i no permetrà que sigueu temptats més enllà de les vostres forces» (1 Cor 10, 13).
Aquell prometre i presentar els patiments futurs, è donar força a qui è débil. Però si un tem massa i per això è espantat, promet-li la misericòrdia de Déu. Amb això no li asseguraràs certament la immunitat de les temptacions, però el convenceràs que Déu no permet que siguem temptats més enllà de les forces. È com si tu aplicassis unes fanges a qui ha patit una fractura. Hi ha, de fet, alguns, que, quan han sentit que vindran tribulacions, es munten més i gairebé tenen set d'aquest calze. Estimen, de fet, massa poc per a ells la medicina dels fidels, i desitgen la glòria dels màtirs.
Hi ha, en canvi, qui, en sentir parlar de les proves inevitables reservades al cristià i tals que cap altre experimenta si no ès aquell que vol ser veritablement cristià, es turba i, quan se les veu arribar a sobre, es perd d'ànim i vacil&lgrave;. A aquest ofereix la fanga del confort i lliga el que è trencat. Digues: No tinguis por, no t'abandonarà en les temptacions aquell en qui has cregut. Déu è fidel i no permet que siguis temptat més enllà de les teves forces. No è aquesta una meva afirmació. T'ho diu l'Apostol que a més afegeix: Voleu una prova que Crist parla en mi? (cf. 2 Cor 13, 3). Quan, per tant, sents aquestes paraules, les escoltes de Crist mateix, les escoltes fins i tot d'aquell pastor que pastura Israel. A aquests, de fet, se'ls va dir: Ens fas beure llàgrimes, amb mesura (cf. Sal 79, 6). Aquell, de fet, que diu l'Apostol: «No permet que sigueu temptats més enllà de les vostres forces», ho diu també el Profeta amb les paraules: «Amb mesura».
Només no voler abandonar qui et retreu i t'exorta, t'aterrorit i et consola, et percutix i et sana.

Del «Discurs sobre els pastors» de sant Agustì, bisbe