«Fate això en memòria meva» (Lc 22, 19). Aquí cal subratllar dues coses. La primera és l'ordre d'utilitzar aquest sacrament, quan diu: «Fate això». La segona és que sigui el memorial del Senyor que va a la mort per nosaltres.
Diu doncs: «Fate això». En efecte, no es podia ordenar res més útil, res més dolç, res més saludable, res més amable, res més semblant a la vida eterna.
Propeitem de considerar una per una totes aquestes qualitats.
En primer lloc, l'Eucaristia és útil per a la remissió dels pecats per a qui és espiritualment mort, i utilíssima per a l'augment de la gràcia per a qui és espiritualment viu. El Salvador de les nostres ànoms ens instrueix sobre el que és útil per rebre la seva santificació.
Ara bé, la seva santificació consisteix en el seu sacrifici, en la mesura que en l'oblació sacramental s'ofereix per nosaltres al Pare, i s'ofereix a nosaltres en comunió. «Per ells em consagro a mi mateix» (Jn 17, 19). Crist, que per mitjà de l'Esperit Sant s'ofereix a Déu sense taca, purificarà la nostra consciència de les obres mortes, per servir el Déu viu (cf. Hb 9, 14).
Res de nosaltres podem fer de més dolç. Què hi hauria de més deliciós que el sacrament que conté totes les delícies divines? «Del cel els vas oferir un pa preparat sense esforç, ple de tota delícia i agradable a tot gust. Aquest teu aliment manifestava la teva dolçor cap als teus fills; s'adaptava al gust de qui el menjava, es transformava en el que cadascú desitjava» (Sb 16, 20- 21).
Res podia ser ordenat de més saludable. Aquest sacrament, en efecte, és el fruit de l'arbre de la vida. Si algú el rep amb devoció i fe sincera, no tastarà la mort en eternitat. «És un arbre de vida per a qui s'hi adhereix, i qui s'hi abraça és feliç» (Pr 3, 18); «Qui menja de mi, viurà per mi» (Jn 6, 57).
Res ens podia ser ordenat de més amable. Aquest, en efecte, és el sacrament que crea l'amor i la unió. És signe del màxim amor donar-se a si mateix com a aliment. «No deia potser la gent de la meva tenda: A qui no ha donat de la seva carn per saciar-se?» (Jb 31, 31); com si hagués dit: tant els he estimat a ells i ells a mi, que jo volia trobar-me dins d'ells i ells rebre'm en si mateixos, de manera que, incorporats a mi, esdevinguessin els meus membres. En efecte, no podien unir-se més íntimament i més naturalment a mi, ni jo a ells. Finalment, res ens podia ser ordenat de més connatural a la vida eterna. En efecte, la vida eterna existeix i dura perquè Déu es comunica amb tota la seva felicitat als sants que viuen en la condició de beatificats.

Del «Comentari sobre l'Evangeli de Lluís» de Sant Albert el Gran, bisbe