Mi estimat germà, no he pogut enviar-te de seguida un meu escrit perquè cap dels clergues d'aquesta església no podia moure's, trobant-se tots sota la boira de la persecució, que però, gràcies a Déu, els ha trobat interiorment molt disposats a passar immediatament al cel.
Us comunico ara les notícies que tinc al meu abast.
Han tornat els missatgers que jo havia enviat a Roma perquè comprovessin i m'informessin de la decisió presa per les autoritats pel que fa a mi, de qualsevol gènere que pogués ser, i posar fi, així, a totes les suposicions i hipòtesis no verificades que circulaven. I ara us faig saber la veritat degudament acreditada.
L'emperador Valerià ha enviat al senat el seu rescrit pel qual ha decidit que els bisbes, els presbíters i els diàcones siguin immediatament posats a mort. Els senadors, els notables i els que tenen el títol de cavallers romans siguin privats de tota dignitat i també dels béns. Si després, fins i tot després de la confiscació, s'endureixen en la professió cristiana, han de ser condemnats a la pena capital. Les matrones cristianes pateixin la confiscació de tots els béns i després siguin enviades a l'exili. A tots els funcionaris imperials, que ja han confessat la fe cristiana o que la confessin ara, els siguin igualment confiscats tots els béns. Després siguin arrestats i inscrits entre els treballadors dels possessos imperials.
Al rescrit, Valerià hi va afegir també una còpia d'una seva carta enviada als governadors de les províncies i que fa referència a la meva persona. D'aquesta carta n'espero el dia a dia, fins i tot m'afanyo amb l'esperança, ferm i fort en la fe. La meva decisió davant el martiri és clara. L'espero, ple de confiança, com ho sóc, de rebre la corona de la vida eterna de la bondat i generositat de Déu.
Us comunico que Sístre ha patit el martiri amb quatre diàcones el 6 d'agost, mentre es trobava a la zona del cementiri.
Les autoritats de Roma tenen com a norma que tots els que són denunciats com a cristians hagin de ser executats i pateixin la confiscació dels béns a benefici de l'erari imperial.
Deman que el que he referit sigui portat al coneixement també dels altres nostres col·legues en l'episcopat, perquè de les seves exhortacions la nostra comunitat pugui ser animada i disposada sempre millor al combat espiritual. Això serà d'estímul per considerar més el bé de la immortalitat que la mort, i per consagrar-se al Senyor amb fe ardenta i fortalesa heroica, per gaudir més que no pas temer en pensar que cal confessar la pròpia fe. Els soldats de Déu i de Crist saben molt bé que la seva immolació no és tant una mort, com una corona de glòria.
A tu, germà caríssim, el meu salut en el Senyor.

Dels «Lletres» de sant Ciprià, bisbe i màrtir