«No heu tornat les ovelles disperses, no heu anat a buscar les perdudes» (Ez 34, 4). Des d'aquest moment ens trobem com entre les mans de lladres i les dents de llops furiosos, i per aquests perills us demanem pregàries. A més, ni tan sols les ovelles no són docils. Si nosaltres anem a buscar-les quan es perden, diuen, per el seu error i per la seva ruïna, que no ens pertanyen. Per què ens desitgeu, diuen, per què veniu a buscar-nos? Com si el motiu pel qual les desitgem i les cerquem no fos precisament aquest, és a dir, el fet que estiguin perdudes i es perdin. Si són en l'error, diuen, si són a prop de la mort, per què em desitges? Per què em cerques? Responc: Perquè ets en l'error, vull cridar-te; perquè t'has perdut, vull trobar-te. Replicen: Vull perdre'm així, vull perdre'm així.

Així vols perdre't, així vols perdre't? Però jo amb molta més força no vull això. T'ho dic clarament: Vull ser importú. Ja que em ressonen a la memòria les paraules de l'Apòstol que diu: «Anuncia la paraula, insisteix en tota ocasió oportuna i no oportuna» (2 Tm 4, 2). Per a qui a temps oportú i per a qui a temps no oportú? Certament a temps oportú, per a qui vol; a temps inoportú, per a qui no vol. Sóc precisament importú i m'atreveixo a dir-te: Tu vols perdre't, tu vols perdre't, jo en canvi no ho vull. Al capdavall no ho vol aquell que m'inspira temor. En cas que jo ho volgués, aquí és el que em diria, aquí és la reprimenda que em faria: «No heu tornat les ovelles disperses, no heu anat a buscar les perdudes». He de tenir més por de tu que d'ell? «Tots, en efecte, hem de comparèixer davant el tribunal de Crist» (2 Cor 5, 10).

Per tant, tornaré l'ovella dispersa, aniré a buscar la perduda; que ho vulguis o no, ho faré. Fins i tot si en la meva recerca seré lacerat pels rosers del bosc, em llançaré als llocs més estrets, buscaré per totes les tanques, recórreré tot lloc, fins que em sostinguin aquelles forces que el temor de Déu m'infon. Tornaré l'ovella dispersa, aniré a buscar la perduda. Si no vols la molèstia de haver de suportar-me, no et perdís, no et perdís. És massa poc si jo em conformo a afligir-me en veure't perduda o extraviada. Tinc por que, descuidant-te, pugui matar també qui és fort. Escolta, en efecte, el que ve després: I les ovelles grasses les heu matat (cf. Ez 34, 3).

Si descuidaré l'ovella perduda, l'ovella que es perd, també aquella que és fort es sentirà arrossegada a anar errant i a perdre's.

Sant Agustí, bisbe