Les diverses llengües són les innumerables testimonis de Crist

Qui és ple d'Esperit Sant parla en diverses llengües. Les diverses llengües són les diverses testimoniances sobre Crist: així parlem als altres d'humilitat, de pobresa, de paciència i obediència, quan les mostrem presents en nosaltres mateixos. La predicació és eficaç, té una seva eloqüència, quan parlen les obres. Deixin, us ho prego, les paraules, parlin les obres. Per desgràcia som rics en paraules i buits d'obres, i així som maledits per Déu, perquè ell va maleir la figuera, en què no va trobar fruit, sinó només fulles. «Una llei, diu Gregori, s'imposi al predicador: posi en pràctica allò que predica». En va s'enorgulleix del coneixement de la llei aquell que amb les obres destrueix la seva doctrina.
Els apòstols «van començar a parlar en altres llengües, segons que l'Esperit Sant els donava el poder d'expressar-se» (Act 2, 4). Benaurat, doncs, qui parla segons el dictat d'aquest Esperit i no segons la inclinació del seu ànim. Hi ha, en efecte, alguns que parlen segons el seu esperit, roben les paraules dels altres i les propalen com a pròpies. D'aquests i dels seus semblants el Senyor diu a Jeremies: «Per això, aquí estic contra els profetes, oràcul del Senyor, que mouen la llengua per donar oracles. Aquí estic contra els profetes de somnis mentiders, diu el Senyor, que els narren i enganyen el meu poble amb mentides i vanaglòria. Jo no els he enviat ni he donat cap ordre. No seran d'ajut en absolut a aquest poble. Paraula del Senyor» (Jer 23, 30-32).
Parlem, doncs, segons allò que ens és donat per l'Esperit Sant, i supliquem humilment que ens infongui la seva gràcia per realitzar de nou el dia de Pentecosta en la perfecció dels cinc sentits i en l'observança del decàleg. Preguem-li que ens ompli d'un poderós esperit de contrició i que encengui en nosaltres les llengües de foc per la professió de la fe, perquè, ardents i il·luminats en els esplendors dels sants, mereguem de veure Déu un i trino.

Sant Antoni de Pàdua, sacerdot