El nostre Senyor i Salvador, germans molt estimats, ens adverteix ara amb la paraula, ara amb els fets. A dir la veritat, fins i tot les seves accions tenen valor de comandament, perquè mentre silenciosament fa alguna cosa ens fa conèixer allò que hem de fer. Així, ell envia de dos en dos els discípols a predicar, perquè són dos els preceptes de la caritat: l'amor de Déu, és a dir, i l'amor del proïsme. El Senyor envia els discípols de dos en dos a predicar per indicar-nos tàcitament que no ha d'assumir absolutament la tasca de predicar qui no té caritat cap als altres.
Amb raó, aleshores, es diu que «els envià davant seu a cada ciutat i lloc on estava a punt d'anar-hi» (Lc 10, 1). El Senyor, en efecte, segueix els seus predicadors, perquè la predicació arriba abans, i només aleshores el Senyor ve a habitar en la nostra ànima, quan les han precedit les paraules de l'anunci, a través de les quals la veritat és rebuda en la ment. Per això diu Isaïes als mateixos predicadors: «Prepareu el camí del Senyor, aplanau al desert el camí per al nostre Déu» (Is 40, 3). I el salmista els diu: «Aplaneu el camí a qui puja al capvespre» (Sal 67, 5 volg.). El Senyor pujà «al capvespre» que fou la seva mort.
En efecte, el Senyor pujà «al capvespre» en tant que la seva mort li serví com a alt pedestal per manifestar més la seva glòria mitjançant la resurrecció. Pujà «al capvespre» perquè, resuscitant, va trepitjar la mort que havia enfrontat.
Nosaltres, doncs, aplanem el camí a qui puja «al capvespre» quan predicem a les vostres ments la seva glòria; perquè, venint ell mateix després, les il·lumini amb la presència del seu amor.
Escoltem allò que diu en enviar els predicadors: «La collita és molta, però els obrers són pocs. Pregueu, doncs, al senyor de la collita, perquè enviï obrers per a la seva collita» (Mt 9, 37-38). Per a una gran collita, els obrers són pocs. D'aquesta escassetat no podem parlar sense profunda tristesa, ja que hi ha persones que escoltarien la bona paraula, però manquen els predicadors. Aquí, el món és ple de sacerdots, i tanmateix es troba molt de raresa qui treballa en la collita del Senyor. Hem assumit l'ofici sacerdotal, però no complim les obres que l'ofici comporta.
Per això, reflexioneu atentament, germans molt estimats, sobre la paraula del Senyor: «Pregueu al senyor de la collita, perquè enviï obrers per a la seva collita». Pregueu vosaltres per nosaltres, perquè siguem capaços d'operar per a vosaltres com cal; perquè la llengua no quedi inactiva de l'exhortar, i el nostre silenci no ens condemnï, davant el jutge just, nosaltres, que hem assumit l'ofici de predicadors.

Dels «Sermons sobre els evangelis» de sant Gregori Magne, papa