La resurrecció de Crist: un dia sense posta de sol

La resurrecció de Crist obre l'infern. Els neòfits de l'Església renoven la terra. L'Esperit Sant obre els cels. L'infern, ara mateix obert de bat a bat, restitueix els morts. La terra renovada floreix amb els seus ressuscitats. El cel obert acull tots els que hi pugen.

Fins i tot el lladre entra al paradís, mentre els cossos dels sants fan la seva entrada a la ciutat santa. Els morts tornen entre els vius; tots els elements, en virtut de la resurrecció de Crist, s'eleva a una dignitat més gran.
L'infern restitueix al paradís tots els que tenia presoners. La terra envia al cel tots els que amagava en les seves entranyes. El cel presenta al Senyor tots els que allotja. En virtut de l'única i idèntica passió del Senyor, l'ànima puja des dels abismes, és alliberada de la terra i col·locada als cels.

La resurrecció de Crist, de fet, és vida per als difunts, perdó per als pecadors, glòria per als sants. Per això, David convida tota criatura a alegrar-se per la resurrecció de Crist, exhortant tots a alegrar-se molt en el dia del Senyor.

La llum de Crist és dia sense nit, dia que no coneix cap posta de sol. Que aquest dia sigui Crist, ho diu l'Apostol: «La nit s'ha avançat, el dia és proper» (Rm 13, 12). Diu: «s'ha avançat»; no diu que hagi de venir encara, per fer-te comprendre que quan Crist t'il·lumina amb la seva llum, has d'allunyar de tu les tenebres del diable, tallar la fosca cadena del pecat, dissipar amb aquesta llum les boirines d'un temps i ofegar en tu els impulsos delictius.

Aquest dia és el mateix Fill, sobre qui el Pare, que és dia sense principi, fa brillar el sol de la seva divinitat.
Diré fins i tot que ell mateix és aquell dia que va parlar per mitjà de Salomó: «Jo he fet que sortís al cel una llum que no s'esvaeix» (Sir 24, 6 volg.). Com que al dia del cel no segueix la nit, així les tenebres del pecat no poden seguir la justícia de Crist. El dia del cel, de fet, brilla eternament, la seva llum encegadora no pot ser superada per cap foscor. El mateix s'ha de dir de la llum de Crist que sempre brilla en el seu radiant fulgor sense poder ser obstaculitzada per cap boirina. Amb raó l'evangelista Joan diu: La llum brilla en les tenebres, però les tenebres no l'han superada (cf. Jn 1, 5).

Per tant, germans, tots hem d'alegrar-nos en aquest dia sant. Ningú no s'ha de substraure a l'alegria comuna a causa dels pecats que encara pesen sobre la seva consciència. Ningú no s'ha de retenir de participar en les pregàries comunes a causa dels pecats greus que encara l'oprimen. Tot i ser pecador, en aquest dia ningú no ha de desesperar del perdó. Tenim, de fet, una prova no petita: si el lladre ha obtingut el paradís, per què no hauria d'obtenir perdó el cristià?

Sant Màxim de Turí, bisbe