Qui la traducción al catalán central (normativa IEC): Quien té 'els ulls al front' no topa

Si l'ànima alçarà els ulls cap al seu cap, que és Crist, com declara Pau, haurà de considerar-se feliç per l'agudesa potenciada de la seva vista, perquè tindrà els ulls fixos allà on no hi ha la foscor del mal.

El gran apòstol Pau, i altres grans com ell, tenien «els ulls al front» i així mateix tots aquells que viuen, que es mouen i són en Crist.

Qui es troba a la llum no veu tenebres, així doncs, qui té el seu ull fix en Crist, no pot contemplar sinó esplendor. Amb l'expressió «ulls al front», doncs, volem dir la mirada dirigida cap al principi de tot, cap a Crist, virtut absoluta i perfecta en cada una de les seves parts, i per tant cap a la veritat, a la justícia, a la integritat; a tota forma de bé. El savi, doncs, té els ulls al front, però el boig camina en la foscor (Qo 2, 14). Qui no posa la llum al candelabre, sinó sota el llit, fa que per a ell la llum esdevingui tenebra. Els que es deleiten de realitats perennes i de valors autèntics són considerats xots per qui no té la veritable saviesa. És en aquest sentit que Pau es deia boig per Crist. Ell, en la seva santedat i saviesa, no s'ocupava de cap d'aquelles vanitats, de les quals nosaltres sovint estem posseïts completament. Diu efectivament: Nosaltres som xots a causa de Crist (1 Cor 4, 10) com a si digués: Nosaltres som cecs davant de totes aquelles coses que concerneixen la caducitat de la vida, perquè fixem l'ull cap a les coses d'allà dalt. Per això ell era un sense sostre, no tenia una seva taula, era pobre, errant, nu, provat per la fam i la set.

Qui no l'hauria considerat un miserable, veient-lo en cadenes, colpejat i ultratjat? Ell era un naufragat arrossegat pels flots en ple mar i portat d'un lloc a un altre, encadenat. Però, tot i que semblava això als homes, mai no va desviar els seus ulls de Crist, sinó que els va tenir sempre dirigits cap al cap dient: Qui ens separarà de l'amor que és en Crist Jesús? Potser la tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la espasa? (cf. Rm 8, 35). Voldria dir: Qui m'arrancarà els ulls del cap? Qui em forçarà a mirar el que és vil i menyspreable?

També a nosaltres ens mana de fer el mateix quan prescriu de gustar les coses d'allà dalt (cf. Col 3, 1-2) és a dir, de tenir els ulls al cap, és a dir, en Crist.

Sant Gregori de Nissa, bisbe