Els fills de Zebedeu demanen al Crist: «Concedeix-nos de seure en la teva glòria, un a la teva dreta i un a la teva esquerra» (Mc 10, 37). Què respon el Senyor? Per fer-los comprendre que en la petició formulada no hi ha res d'espiritual i que, si sabessin el que demanen, no ho demanarien, respon: «No sabeu el que demaneu», és a dir, no en coneixeu el valor, la grandesa i la dignitat, superiors fins i tot a les mateixes potestats celestials. I afegeix: «Podeu beure la copa que jo bevo, o rebre el bateig amb què jo sóc batejat?» (Mc 10, 38). Vosaltres, sembla dir-los, em parleu d'honors i de dignitats; jo, en canvi, us parlo de lluites i de suor. No és aquest el temps dels premis, ni la meva glòria es manifesta ara. El present és temps de mort violenta, de guerres i de perills.
Observeu, doncs, com, respondent-los amb una altra pregunta, els exhorta i els atrau. No demana si són capaços de morir, de vessar el seu sang, sinó que pregunta: «Podeu vosaltres beure la copa» i per animar-los afegeix «que jo he de beure?», de manera de fer-los, amb la participació en les seves sofriments, més valents. Anomena la seva passió «bateig» per fer comprendre que tot el món n'hauria rebut una gran purificació. Els dos deixebles responen: «Podem!». Prometen immediatament, sense saber el que demanen, amb l'esperança que la seva petició sigui satisfeta. I Jesús respon: «La copa que jo bevo, també vosaltres la beureu, i el bateig que jo rebo, també vosaltres el rebreu» (Mc 10, 39). Els preanuncia grans béns: Vosaltres, és a dir, sereu dignes de patir el martiri i patireu amb mi; acabareu la vida amb una mort heroica i participareu en aquests meus dolors. «Però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no em toca a mi concedir-ho; és per a aquells per als quals ha estat preparat» (Mc 10, 40).
Després d'haver preparat l'ànima dels dos deixebles i d'haver-los fortificats contra el dolor, llavors corregeix la seva petició.
«Els altres deu es van indignar amb els dos germans» (Mt 20, 24). Noteu com tots els apòstols encara són imperfeccions, tant els dos que volen elevar-se per sobre dels deu, com els altres que en tenen enveja. Però, com ja he dit, observeu-los més tard, i els veureu exempts de totes aquestes misèries. El mateix Joan, que ara també es fa endavant per ambició, cedirà en qualsevol circumstància el primat a Pere, tant en la predicació, com en el fer miracles, com apareix dels Fets dels Apòstols. Jaume, en canvi, no va viure gaire temps després d'aquests esdeveniments. Després de la Pentecosta, de fet, serà tal el seu fervor que, deixant de costat tot interès terrenal, arribarà a una virtut tan elevada que serà considerat madur per rebre immediatament el martiri.

Dels «Sermons sobre l'Evangeli de Mateu» de Sant Joan