A Florència hi havia set homes dignes de molta veneració i honor, units entre ells per un vincle d'amistat fraterna i animats pels mateixos ideals. Maria, la nostra Senyora, es va servir d'ells per iniciar l'Ordre religiós seu i dels seus servents.
Quan vaig entrar al nostre Ordre, no vaig trobar ningú d'ells encara viu, excepte el fraile Aleix. Crec que va agradar a la nostra Senyora conservar-lo amb vida fins als nostres dies, perquè de la seva viva veu conequéssim l'origen del nostre Ordre.
Com he pogut constatar de persona, la seva vida no només empenyia al bé els presents amb el seu exemple, sinó que testimonava, amb la perfecció seva i dels seus companys, la profunda religiositat del seu primer sodalici.
La seva vida, abans que es unissin junts, tenia un aspecte quadruple.
El primer concernia l'Església. De fet, alguns d'ells havien decidit de conservar la virginitat i la castetat; altres estaven lligats en matrimoni; altres, finalment, per la mort de les esposes, eren lliures del vincle conjugal. Tots, però, havien dedicat l'existència al servei de l'Esposa de Crist.
L'aspecte segon concernia el benestar dels ciutadans. Exerceixen, de fet, la professió de mercaders i compraven i venien els béns terrenals. Però quan van trobar la perla preciosa, no només van donar als pobres el que posseïen, sinó que es van donar ells mateixos amb gojós impuls a Déu i a la nostra Senyora, servint-los amb suma fidelitat.
L'aspecte tercer concernia precisament la veneració i l'honor a la Verge. Existia a Florència una societat en honor de la Verge Maria, fundada fa molt de temps, la qual, tant per l'antiguitat, com per la santedat i el gran nombre d'homes i dones que hi adherien, havia adquirit tal notorietat respecte a les altres, que era anomenada «Companyia major de santa Maria». D'aquesta Companyia i de manera excel·lent en formaven part els nostres set homes, abans de reunir-se junts.
L'aspecte quart concernia la perfecció de l'ànima. Estimaven Déu per sobre de tot, a ell dirigien totes les seves accions i l'honoraven en tots els seus pensaments, en les paraules i en les obres.
Després que van decidir, amb ferm propòsit, de reunir-se per fer vida comuna, empenyuts per la inspiració divina i la crida de Maria, van abandonar les seves cases i les seves famílies. A aquestes van deixar el necessari, la resta la van distribuir als pobres.
Finalment es van dirigir a homes exemplars per vida i comportament i els van posar al corrent del seu projecte.
Assí, pujats al Mont Senari i havent construït a la seva cima una caseta suficient per a ells, s'hi van traslladar per viure-hi junts.
Allà es van adonar que la nostra Senyora no els havia reunit només per atendre a la seva santificació, sinó també amb el propòsit d'agregar-ne d'altres i ampliar així el nou Ordre, que ella havia iniciat mitjançant ells. Per això es van preparar per acceptar altres germans i des d'aquell temps en van acollir alguns, donant inici al Nostre Ordre. El qual resulta així edificat principalment per la Mare de Déu, fundat en l'humilitat dels nostres germans, construït en la seva concòrdia i conservat en la pobresa.

De la «Llegenda» sobre l'origen de l'Ordre dels Servents de la B. V. Maria