Qui di seguito la traduzione in catalano centrale, rispettando le norme IEC, la terminologia liturgica consolidata e il markup HTML originale. Qui de: «Com als seus ulls et vas mostrar sant enmig de nosaltres, així als nostres ulls mostra't gran entre ells» (Sir 36, 3) i: Els teus profetes siguin trobats piadosos (cf. Sir 36, 15), què més diu sinó: «Sigui santificat el teu nom»?
Qui de: «Alça'ns, Senyor nostre Déu; fes resplendir la teva cara i serem salvats» (Sal 79, 4), què més diu sinó: «Vingui el teu regne»?
Qui de: «Fes fermes els meus passos segons la teva paraula i que no prevalgui sobre mi el mal» (Sal 118, 133), què més diu sinó: «Faci's la teva voluntat com al cel així a la terra»?
Qui de: «No em donis ni pobresa ni riquesa» (Pro 30, 8), què més diu sinó: «Dona'ns avui el nostre pa de cada dia»?
Qui de: «Recorda't, o Senyor, de David, de totes les seves proves» (Sal 131, 1) o bé: Senyor, si així he actuat, si hi ha iniquitat a les meves mans, si he fet mal a aquells que em feien mal, salva'm i allibera'm (cf. Sal 7, 1-4), què més diu sinó: «Perdona'ns les nostres deutes com nosaltres perdonem als nostres deutors»?
Qui de: «Allibera'm dels enemics, Déu meu, protegeix-me dels agressors» (Sal 58, 2), què més diu sinó: «Allibera'ns del mal»?
I si passes en revista totes les paraules de les santes invocacions contingudes a l'Escriptura, no trobaràs res, a parer meu, que no estigui contingut i comprès al Pare nostre. En pregar, en fi, som lliures de servir-nos d'altres paraules, demanant les mateixes coses, però no hem de permetre'ns demanar coses diferents.
Aquestes coses hem de demanar-les a les nostres pregàries per nosaltres i pels nostres éssers estimats, pels estranys i, sens dubte, també pels mateixos enemics, encara que al cor de qui prega pugui sorgir o prevaldre un sentiment diferent per a l'una o l'altra persona, segons el grau més o menys estret de parentiu o d'amistat.
Ací tens, doncs, a la manera de pensar meva, no només les disposicions amb les quals has de pregar, sinó també què has de demanar. No perquè te l'ensenyi jo, sinó perquè et diu qui s'ha dignat instruir-nos a tots.
Es ha de buscar la vida beatífica i demanar-la al Senyor Déu. En què consisteix el ser feliç ha estat discutit a llarg per molts amb motivacions diferents. Però no cal recórrer a tants autors i a tantes tractacions. A la Sagrada Escriptura ha estat dit tot amb poques paraules i amb plena veritat: «Feliç el poble el seu Déu és el Senyor» (Sal 143, 15). Per pertànyer a aquest poble i arribar a contemplar Déu i viure eternament amb ell, tinguem present això: El fi del precet és la caritat que brota d'un cor pur, d'una bona consciència i d'una fe sincera (cf. 1 Tm 1, 5).
En l'enumeració d'aquestes tres virtuts en lloc de «consciència» es troba «esperança».
Resulthen, doncs, que la fe, l'esperança i la caritat condueixen a Déu qui prega. Qui creu, espera, desitja i considera atentament què ha de demanar al Senyor a l'oració dominical, arriba certament fins a Déu.
 
 De la «Lletra a Proba» de sant Agustí, bisbe