Els sants Pares i els grans doctors, en les homilies i els discursos adreçats al poble amb motiu de la festa d'avui, parlaven de l'Assumpció de la Mare de Déu com d'una doctrina ja viva en la consciència dels fidels i per ells ja professada; n'explicaven àmpliament el significat, n'precisaven i n'aprofundien el contingut, n'ensenyaven les grans raons teològiques. Posaven especialment en relleu que l'objecte de la festa no era únicament el fet que les restes mortals de la beata Verge Maria haguessin estat preservades de la corrupció, sinó també el seu triomf sobre la mort i la seva glorificació celestial, perquè la Mare reproduïssu el model, imités, és a dir, el seu Fill únic, Crist Jesús.
Sant Joan Damascè, que es distingeix entre tots com a testimoni excel·lent d'aquesta tradició, considerant l'Assumpció corporal de la gran Mare de Déu a la llum dels seus altres privilegis, exclama amb vigorosa eloqüència: «Aquella que en el part havia conservat intacta la seva virginitat havia de conservar també sense cap corrupció el seu cos després de la mort. Aquella que havia portat en el seu si el Creador, fet nen, havia d'habitar en els tabernacles divins. Aquella, que havia estat donada en matrimoni pel Pare, no podia sinó trobar allotjament en les seients celestials. Havia de contemplar el seu Fill en la glòria a la dreta del Pare, ella que l'havia vist a la creu, ella que, preservada del dolor, quan el va donar a llum, va ser travessada per l'espasa del dolor quan el va veure morir. Era just que la Mare de Déu posseís el que pertany al Fill, i que fos honrada per totes les criatures com a Mare i serventa de Déu».
Sant German de Constantinoble pensava que la incorrupció i l'assumpció al cel del cos de la Verge Mare de Déu no només convenien a la seva divina maternitat, sinó també a la especial santedat del seu cos virginal: «Tu, com està escrit, ets tota resplendor (cf. Sal 44, 14); i el teu cos virginal és tot sant, tot cast, tot temple de Déu. Per això no podia conèixer la descomposició del sepulcre, sinó, tot conservant les seves formes naturals, havia de transfigurar-se en llum d'incorruptibilitat, entrar en una existència nova i gloriosa, gaudir de la plena llibertat i de la vida perfecta».
Un altre escriptor antic afirma: «Crist, nostre salvador i Déu, donador de la vida i de la immortalitat, va ser ell qui va restituir la vida a la Mare. Va ser ell qui va fer que aquella que l'havia engendrat fos igual a ell en la incorruptibilitat del cos, i per sempre. Va ser ell qui la va ressuscitar de la mort i la va acollir al seu costat, per una via que només a ell és coneguda».
Totes aquestes consideracions i motivacions dels sants Pares, així com les dels teòlegs sobre el mateix tema, tenen com a últim fonament la Sagrada Escriptura. Efectivament, la Bíblia ens presenta la santa Mare de Déu estretament unida al seu Fill diví i sempre solidària amb ell, i compartidora de la seva condició.
Quant a la Tradició, a més, no s'ha d'oblidar que des del segon segle la Verge Maria és presentada pels sants Pares com la nova Eva, íntimament unida al nou Adam, tot i que a ell subjecta. Mare i Fill apareixen sempre associats en la lluita contra l'enemic infernal; lluita que, com havia estat preanunciada al prot evangeli (cf. Gn 3,15), s'havia de concloure amb la victòria pleníssima sobre el pecat i sobre la mort, sobre aquells enemics, és a dir, que l'Apostol de les nacions presenta sempre conjunts (cf. Rm 5 i 6; 1 Cor 15, 21-26; 54-57). Com, doncs, la gloriosa resurrecció de Crist va ser part essencial i el signe final d'aquesta victòria, així també per a Maria la lluita comuna s'havia de concloure amb la glorificació del seu cos virginal, segons les afirmacions de l'Apostol: «Quan aquest cos corruptible s'haurà vestit d'incorruptibilitat i aquest cos mortal d'immortalitat, s'complirà la paraula de l'Escriptura: La mort ha estat engolida per la victòria» (1 Cor 15, 54; cf. Os 13, 14).
D'aquesta manera, l'augusta Mare de Déu, arcanament unida a Jesucrist des de tota l'eternitat «amb un mateix decret» de predestinació, immaculada en la seva concepció, verge il·libada en la seva divina maternitat, generosa companya del diví Redemptor, victoriós sobre el pecat i sobre la mort, finalment va aconseguir coronar les seves grans qualitats, superant la corrupció del sepulcre. Va vèncer la mort, com ja el seu Fill, i va ser elevada en ànima i cos a la glòria del cel, on resplendeix Reina a la dreta del seu Fill, Rei immortal dels segles.

De la Constitució Apostòlica «Munificentissimus Deus» de Pius XII, papa