Considerant els estrets vincles amb què estan unides entre si Maria i l'Església, a glòria de la Beata Verge i per a la nostra consolació, declarem Maria Santíssima Mare de l'Església, és a dir, de tot el poble cristià, tant dels fidels com dels Pastors, que la diuen Mare molt estimada; i establim que amb aquest títol tot el poble cristià d'ara endavant tributi encara més honor a la Mare de Déu i li adreci les seves súpliques.
S' tracta d'un títol, Venerables Germans, no pas desconegut per a la pietat dels cristians; al contrari, els fidels i tota l'Església estimen invocar Maria sobretot amb aquest apel·latiu de Mare. Aquest nom pertany certament al camí de la vera devoció a Maria, perquè es fonamenta sòlidament en la dignitat de la qual Maria va ser investida en tant que Mare del Verbe de Déu Encarnat.
Com la divina Maternitat és la causa per la qual Maria té una relació absolutament única amb Crist i és present en l'obra de la salvació humana realitzada per Crist, així mateix, sobretot de la divina Maternitat deriven els vincles que hi ha entre Maria i l'Església; ja que Maria és la Mare de Crist, que tan bon punt va assumir la natura humana en el seu si verginal, va unir a si com a Cap el seu Cos místic, és a dir, l'Església. Per tant, Maria, com a Mare de Crist, ha de ser considerada també Mare de tots els fidels i els Pastors, és a dir, de l'Església.
És per això que nosaltres, tot i ser indignes, tot i ser febles, així i tot aixequem els ulls cap a ella amb ànim confiat i encès de l'amor de fills. Ella, que un dia ens va donar Jesús, font de la gràcia sobrenatural, no pot deixar de dirigir la seva funció materna a l'Església, especialment en aquest temps en què l'Esposa de Crist s'encamina a complir amb més zel la seva missió salvífica.
Per alimentar i confirmar més aquesta confiança, ens hi impulsen aquells vincles molt estrets que hi ha entre aquesta nostra Mare celestial i la humanitat. Tot i haver estat enriquida per Déu amb dons generosíssims i meravellosos perquè fos Mare digna del Verbe Encarnat, tanmateix Maria ens és propera. Com nosaltres, ella també és filla d'Adam, i per tant nostra germana per la comú natura humana; pels mèrits futurs de Crist va ser immune del pecat original, però als dons rebuts divinalment hi va afegir personalment l'exemple de la seva fe perfecta, fins al punt de merèixer l'elogi evangèlic: «Benaïda ets tu, que has cregut».
En aquesta vida mortal va encarnar la forma perfecta del deixeble de Crist, va ser un mirall de totes les virtuts, i en la seva actitud va reflectir plenament aquelles benaurances que van ser proclamades per Crist Jesús. N'hi resulta que, en exercir la seva vida multiforme i la seva activa activitat, tota l'Església prengui de la Verge Mare de Déu l'exemple segons el qual s'ha d'imitar perfectament Crist.

De l'allocució del beat Pau VI, papa, a la conclusió
de la tercera sessió del Concili Vaticà II