Hem recorregut els pobles dels neòfits, que fa pocs anys havien rebut els sacraments cristians. Aquesta zona no és habitada pels portuguesos, perquè és extremadament estèril i pobre, i els cristians indígenes, desproveïts de sacerdots, no saben res més sinó que són cristians. No hi ha ningú que celebri les funcions sagrades, ningú que els ensenyi el Credo, el Pare nostre, l'Ave i els Manaments de la llei divina.
Des de quan, doncs, vaig arribar aquí no m'he aturat ni un instant; recorro amb assiduïtat els pobles, administro el bateig als nens que encara no l'han rebut. Així he salvat un nombre molt gran de nens, els quals, com es diu, no sabien distingir la dreta de l'esquerra. Els nens, a més, no em deixen ni dir l'Ofici diví, ni prendre menjar, ni reposar fins que no els he ensenyat alguna pregària; aleshores he començat a entendre que a ells pertany el regne dels cels.
Per tant, no podent sense impietat rebutjar una demanda tan justa, començant per la confessió del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, els ensenyava el Símbol apostòlic, el Pare nostre i l'Ave Maria. M'he adonat que són molt intel·ligents i, si hi hagués algú que els instruís en la llei cristiana, no dubto que esdevindrien excel·lents cristians.
Moltíssims, en aquests llocs, no es fan ara cristians només perquè falta qui els faci cristians. Molt sovint se'm ve a la ment de recórrer les Universitats d'Europa, especialment la de París, i de posar-me a cridar aquí i allà com un boig i sacsejar aquells que tenen més ciència que caritat amb aquestes paraules: Ai, quin gran nombre d'ànimes, per culpa vostra, és exclòs del cel i llançat a l'infern!
Oh! si aquests, com s'ocupen de les lletres, es donessin també a pensar en això, per tal de poder rendir comptes a Déu de la ciència i dels talents rebuts!
En veritat, moltíssims d'aquests, turbat per aquest pensament, donant-se a la meditació de les coses divines, es disposarien a escoltar allò que el Senyor diu al seu cor i, deixant de banda les seves desitjos i els assumptes humans, es posarien totalment a disposició de la voluntat de Déu. Criderien segur des del fons del seu cor: «Senyor, aquí em tinc; què vols que jo faci?» (At 9, 6 vulgata). Manda'm on vulguis, potser fins i tot a l'Índia.
Dels «Letters» a sant Ignasi de Sant Francesc Xavier, sacerdot
Des de quan, doncs, vaig arribar aquí no m'he aturat ni un instant; recorro amb assiduïtat els pobles, administro el bateig als nens que encara no l'han rebut. Així he salvat un nombre molt gran de nens, els quals, com es diu, no sabien distingir la dreta de l'esquerra. Els nens, a més, no em deixen ni dir l'Ofici diví, ni prendre menjar, ni reposar fins que no els he ensenyat alguna pregària; aleshores he començat a entendre que a ells pertany el regne dels cels.
Per tant, no podent sense impietat rebutjar una demanda tan justa, començant per la confessió del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, els ensenyava el Símbol apostòlic, el Pare nostre i l'Ave Maria. M'he adonat que són molt intel·ligents i, si hi hagués algú que els instruís en la llei cristiana, no dubto que esdevindrien excel·lents cristians.
Moltíssims, en aquests llocs, no es fan ara cristians només perquè falta qui els faci cristians. Molt sovint se'm ve a la ment de recórrer les Universitats d'Europa, especialment la de París, i de posar-me a cridar aquí i allà com un boig i sacsejar aquells que tenen més ciència que caritat amb aquestes paraules: Ai, quin gran nombre d'ànimes, per culpa vostra, és exclòs del cel i llançat a l'infern!
Oh! si aquests, com s'ocupen de les lletres, es donessin també a pensar en això, per tal de poder rendir comptes a Déu de la ciència i dels talents rebuts!
En veritat, moltíssims d'aquests, turbat per aquest pensament, donant-se a la meditació de les coses divines, es disposarien a escoltar allò que el Senyor diu al seu cor i, deixant de banda les seves desitjos i els assumptes humans, es posarien totalment a disposició de la voluntat de Déu. Criderien segur des del fons del seu cor: «Senyor, aquí em tinc; què vols que jo faci?» (At 9, 6 vulgata). Manda'm on vulguis, potser fins i tot a l'Índia.
Dels «Letters» a sant Ignasi de Sant Francesc Xavier, sacerdot