Considerem, o caríssims, com el Senyor ens mostra exemples continus de la resurrecció futura, de la qual ens ha donat una primícia en Jesucrist, ressuscitant-lo dels morts.
Observem la resurrecció que es produeix a la llei del temps. El dia i la nit ens fan veure la resurrecció. La nit s'adorm, el dia ressorgeix. El dia se'n va, la nit sobrevé.
Prenguem com a exemple els fruits. Què és la llavor i com es genera? El sembrador ha sortit i ha escampat a la terra cadascuna de les llavors. Aquestes, caigudes a terra seques i nues, es podreixen. Llavors Déu gran i provident les fa ressorgir de la mateixa descomposició, i d'una sola llavor en obté moltes, i les porta a la fructificació.
Les nostres ànimes estiguin unides a ell amb aquesta esperança, a ell que és fidel en la promesa i just en els judicis. Aquell que ha prohibit mentir, molt menys mentirà ell mateix. Res, en efecte, és impossible a Déu, llevat de mentir. Fes, doncs, revivir la nostra fe en ell i considerem com totes les coses estan unides a ell.
Amb una paraula de la seva majestat ha establert tot i amb una seva paraula ho pot destruir tot. Qui podria demanar-li: Què has fet? O qui podria oposar-se a la potència de la seva força? (cf. Sb 12, 12). Les seves obres les farà totes quan voldrà i com voldrà, i res no caurà del que ell ha establert. Tot li està davant i res no s'escapa de la seva voluntat. «Els cels proclamen la glòria de Déu i l'obra de les seves mans anuncia el firmament. El dia al dia en confia el missatge, i la nit a la nit en transmet notícia. No és llenguatge i no són paraules de les quals no se'n senti el so» (Sal 18, 2-4).
Atès, doncs, que tot és obert als seus ulls i als seus orelles, rebutgem tota fantasia turbada i evitem els camins del mal per merèixer el suport de la seva misericòrdia davant el judici futur. On, en efecte, podríem fugir de la seva mà poderosa? Quin altre món podria acollir un que és fugitiu d'ell? Diu, en efecte, l'Escriptura: On aniré i on em ocultaré davant la teva presència? Si pujo al cel, allà tu ets; si em vaig a les extremitats de la terra, m'agafa la teva dreta; si m'estiro al fons de l'abisme, allà és el teu esperit (cf. Sal 138, 7-11).
Per on, doncs, retirar-se, o on fugir d'ell que ho abraça tot?
Acostem-nos, en canvi, a ell en la santedat de l'ànima, aixequem a ell les mans pures i sense taca, estimem el nostre Pare, bo i misericordiós, que ha fet de nosaltres la seva herència.

De la «Carta als Corintis» de sant Climent I, papa