Aqueste és aquell santíssim Nom que els antics pares van desitjar tant, van esperar amb tan gran tremolor, van sospirar amb tan grans gemecs, van invocar amb tantes sospirades, van demanar amb tantes llàgrimes abundants, però que ha estat donat misericordiosament en el temps de la gràcia. Amaga, et prego, el nom de poder, no es senti el nom de venjança, es retengui el nom de justícia. Dóna'ns el nom de misericòrdia, ressoni als meus orelles el nom de Jesús, perquè llavors veritablement la teva veu és dolça i el teu rostre és atractiu (cf. Ct 2,14).
Gran fonament de la fe és, doncs, el nom de Jesús, que forma els fills de Déu. En efecte, la fe de la religió catòlica consisteix en el coneixement radiant de Jesucrist, que és llum de l'ànima, porta de la vida, fonament de la salvació eterna. Qui no posseeix o qui abandona aquest coneixement, és com qui camina sense llum en la foscor de la nit i corre amb els ulls tancats per camins perillosos. Brillis per l'eminència de la raó: però mentre segueix el seu intel·lecte en comprendre els misteris celestials, seguirà una guia cega, o serà com qui vol construir una casa menyspreant els fonaments, o com qui vol passar pel sostre ignorant la porta. Aquest fonament és, doncs, Jesús, llum i porta (cf. Jn 8,12; 10,9). Ell es manifesta camí (cf. Jn 14,6) als errants; ell ha donat a tots la llum de la fe, per la qual qui no coneixia Déu ha pogut buscar-lo, qui el buscava ha pogut creure en ell, qui ha cregut ha pogut trobar-lo. Aquest fonament sosté l'Església, edificada en el nom de Jesús. El nom de Jesús és l'esplendor de qui anuncia l'Evangeli, pel fet que fa brillar lluminosament, fa anunciar i ressonar la seva paraula. La llum de la fe s'ha difós per tot el món amb una amplitud, una rapidesa i un fervor extraordinaris: d'on creus que això ha vingut, sinó de la predicació de Jesús? Déu no ens ha cridat, potser, a la seva admirable llum (cf. 1Pt 2,9) amb la lluminositat i la dolçor d'aquest nom? Així il·luminats i en aquesta llum veient la llum (cf. Sl 35,9), justament l'Apostol pot dir: «Un temps éreu foscor, ara en canvi sou llum al Senyor: comporteu-vos com els fills de la llum» (Ef 5,8).
O nom glorios, nom que dona gràcia, nom que suscita amor i virtut! Gràcies a tu s'abandona el camí del crim, gràcies a tu es vençen els enemics, gràcies a tu els malalts són alliberats, els tribulats recuperen força i serenitat. Tu, honor dels creients, mestre dels evangelitzadors, força de qui es fatiga, suport de qui és en dificultat. Al teu fervor encès i ardent els desitjos es reencenen, les pregàries són exaudides, les ànimes contemplatives s'embriaken i per mitjà teu són glorificats tots aquells que són coronats en la glòria celestial. Concedeix també a nosaltres, dolçíssim Jesús, per aquest teu santíssim nom, de regnar junts amb ells.

Dels «Discursos» de sant Bernatí de Siena, sacerdot