L'Esperit Sant guia l'Església: la governa

«En aquests dies, Pere es posà dret enmig dels germans i digué …» (Act 1, 15). Donat que era el més zelós i que Crist li havia confiat el ramat, i donat que era el primer en l'assemblea, pren la paraula el primer: Germans, cal triar-ne un entre nosaltres (cf. Act 1, 21-22). Deixa als presents el judici, estimant dignes de tota confiança aquells que serien triats i finalment garantint-se contra tota odiositat que pogués sorgir. De fet, decisions tan importants són sovint origen de nombroses controvèrsies.

I no podia ser el mateix Pere a triar? Cert que podia, però se n'absté per no semblar fer parcialitat. D'altra banda, encara no havia rebut l'Esperit Sant. «Es van proposar Josep, anomenat Barsabba, que era sobrenomenat Just, i Maties» (Act 1, 23). No els va presentar ell, sinó tots. Ell va motivar la tria, demostrant que no era seva, sinó ja contemplada per la profecia. Així, ell va ser només l'interpret, no un que imposa el seu judici.

Continua: Cal, doncs, que entre aquests homes que són reunits amb nosaltres … (cf. Act 1, 21). Observa quanta cura requereix ja en els testimonis, encara que havia de venir l'Esperit. Ell, de totes maneres, tracta amb gran diligència aquesta tria.

Entre aquests homes, continua, que han estat amb nosaltres tot el temps que va viure entre nosaltres el Senyor Jesús. Parla d'aquells que havien viscut amb Jesús, no doncs simples deixebles. Al principi molts el seguia: aquí és per què afirma: Era un dels dos que havien sentit les paraules de Joan i havien seguit Jesús.

«Per tot el temps en què el Senyor Jesús va viure enmig de nosaltres, començant pel bateig de Joan» (Act 1, 21). I sí, perquè els esdeveniments ocorreguts abans, ningú no els recordava amb exactitud, però els van aprendre de l'Esperit. «Fins al dia en què (Jesús) va ser d'entre nosaltres assumit al cel, un esdevingui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció» (Act 1, 22). No diu: testimoni de tota cosa, sinó «testimoni de la seva resurrecció», simplement.

De fet, era més creïble un que afirmés: Aquell que menjava, bevia i va ser crucificat, és precisament el mateix que ha ressuscitat. Per això no era necessari que fos testimoni del passat ni del temps posterior i tampoc dels miracles, sinó només de la resurrecció. Els altres esdeveniments eren coneguts i evidents; la resurrecció, en canvi, havia succeït amagadament i era coneguda només per aquests pocs.

I pregaven junts dient: «Tu, Senyor, que coneixes el cor de tots, mostra …» (Act 1, 24). Tu, no nosaltres. Molt justament l'invocaven com aquell que coneix els cors: d'ell, de fet, ha de ser feta l'elecció, no d'altres. Pregaven amb tanta confiança, perquè era precisament necessari que un fos elegit. No van demanar: Tria, sinó: mostra l'elegit, «aquell que has elegit», sabent bé que tot ja està establert per Déu. «I els van tirar a sorteig». No es consideraven dignes de fer ells mateixos l'elecció, per això van desitjar ser guiats per un signe.

Sant Joan Crisòstom, bisbe